Compra de la Louisiana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Així el text acompanyant apareix en català |
||
Línia 13:
El [[1803]] la [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]] era un territori d'uns 2 milions de km², que limitava al nord amb el [[Canadà]] [[Regne Unit|britànic]], a l'est amb els territoris [[Estats Units|estatunidencs]] mitjançant el [[riu Mississipí]] i a l'oest amb els territoris de la [[Nova Espanya]] (a l'altre vessant de les [[Muntanyes Rocalloses]]).
La ciutat de [[Nova Orleans]] controlava el [[riu Mississippí]], per la seva ubicació privilegiada a prop de la desembocadura. Ja s'havien intentat altres ubicacions sense èxit. Per tant, el seu port i tot el curs del riu eren molt importants per al tràfec de productes agrícoles entre les diverses regions dels territoris estatunidencs a l'oest dels [[Apalatxes]]. El [[Tractat de Pinckney]], signat amb [[Espanya]] el [[27 d’octubre]] de [[1795]], concedia als comerciants estatunidencs el "dret de dipòsit" a [[Nova Orleans]], és a dir, que podien utilitzar el seu port per emmagatzemar-hi els productes que s'havien d'exportar. El tractat també els reconeixia el dret a navegar per tot el [[riu Mississippí]], que s'havia convertit en la via imprescindible per al comerç dels territoris occidentals dels [[Estats Units]].<ref>Meinig, D.W., ''The Shaping of America: Volume 2'', Yale University Press, 1993. ISBN 0-300-06290-7</ref> El [[1798]] [[Espanya]] va revocar el tractat, amb el natural disgust dels estatunidencs, però el [[1801]] el nou governador espanyol [[Juan Manuel de Salcedo]] va restablir el "dret de dipòsit". [[Napoleó Bonaparte]] havia recuperat la [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]] per a [[França]] el [[1800]], mercès al [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tractat de Sant Ildefons]]<ref>{{es}} [http://books.google.
Els [[Estats Units]] tenien molt d'interès, doncs a assegurar-se el port de [[Nova Orleans]]. Per la seva banda, [[França]] tenia pressa per desfer-se d'aquesta [[colonialisme|colònia]] que acabava de recuperar formalment d'[[Espanya]] tot just feia dos anys, ja que necessitava concentrar totes les seves forces militars al continent europeu. A més, els [[Esclavitud|esclaus]] d'[[Haití]] s'havien revoltat contra [[França]] (la colònia es va declarar independent el [[1804]]) i l'armada francesa ja no tenia cap base d'operacions útil per defensar el port de [[Nova Orleans]].
Línia 27:
El [[1802]], [[Pierre Samuel du Pont de Nemours]] va anar a ajudar els negociadors americans a petició de Jefferson. Du Pont, que era francès, vivia aleshores als Estats Units i tenia molt bona relació amb el president, així com amb la classe política francesa. S'havia dedicat a fer contactes diplomàtics amb Napoleó de part de Jefferson durant una visita a França, i va anar introduint la idea de comprar tota la Louisiana com una manera d'evitar el perill d'un enfrontament entre els Estats Units i Napoleó a [[Nord-amèrica]].<ref>Duke, Marc, ''The du Ponts: Portrait of a Dynasty'', pàgs.77-83, Saturday Review Press, 1976</ref>
A Jefferson no li agradava la idea de comprar la Louisiana perquè això implicava reconèixer que França tenia algun dret a estar en territori nord-americà com a potència colonial. Molt conservador en la interpretació de les lleis, Jefferson creia, a més, que el president dels Estats Units no tenia autoritat per fer un tracte que no estava previst a la [[Constitució dels Estats Units|Constitució]]. Fins i tot pensava que per fer-ho hauria d'envair competències pròpies dels estats, incrementant el poder de l'executiu federal. D'altra banda, era conscient de l'amenaça potencial que podia suposar França a la regió, i estava preparat per anar a la guerra per neutralitzar aquesta amenaça. Mentrestant, el ministre d'Afers Exteriors de Napoleó, [[Charles Maurice de Talleyrand|Talleyrand]], s'oposava amb totes les seves forces a vendre la Louisiana perque això suposaria la fi dels plans secrets de França de fer-se un [[Nova França|imperi nord-americà]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cerami |nom=Charles |títol=Jefferson's Great Gamble |url=http://books.google.
Durant tot aquest temps, Jefferson va anar tenint informacions sobre les activitats militars i les intencions de Napoleó a Nord-amèrica. Part de l'evolució de la seva estratègia consistí en proporcionar a Du Pont alguna informació que li havia amagat a Livingston. Fins i tot va donar instruccions deliberadament contradictòries a cadascun d'ells. Després, el [[1803]], va enviar a París per reforçar-los [[James Monroe]], que havia estat l'ambaixador estatunidenc durant la [[Revolució Francesa]]. Monroe (que després esdevindria [[President dels Estats Units|president]]) va conferir a tota la legació una imatge de seriositat.
Línia 54:
Els límits de la conca del [[riu Mississippí]], definits per les capçaleres de tots els seus emissaris per la banda dreta, foren considerats els del nou territori, per part dels Estats Units. La seva extensió s'estimava basant-se en les exploracions de [[René Robert Cavelier de La Salle|Robert La Salle]].
De seguida es va generar una disputa amb [[Espanya]] per aquesta qüestió. Els límits del territori no havien estat fixats en el [[Tractat de Fontainebleau (1762)|Tractat de Fontainebleau]] ([[1762]]), pel qual França el cedia a Espanya,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodriguez |nom=Junius P. |títol=The Louisiana Purchase: A Historical and Geographical Encyclopedia |url=http://books.google.
De la mateixa manera, el límit nord del territori adquirit el constituïa l'igualment mal definit límit amb les possessions britàniques de la [[Terra de Rupert]], actualment part del [[Canadà]]. La compra, en principi, s'estenia més enllà del [[paral·lel 50º nord]]. Tanmateix, el territori al nord del [[paral·lel 49º nord]], incloent-hi les capçaleres del [[Milk River]] i del [[Poplar River]], fou cedit al [[Regne Unit]] a canvi d'una part de la conca del [[Red River]] al sud del [[paral·lel 49º nord]] per la [[Convenció Angloamericana]] del [[1818]].
| |||