Primera República Francesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ referències |
m Així el text acompanyant apareix en català |
||
Línia 82:
* El [[Consolat francès|Consolat]]: [[1799]]-[[1804]].
El període de govern de la Convenció nacional dirigit per [[Maximilien de Robespierre]], es va conèixer com [[El Terror]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Israel |nom=Jonathan |títol=Revolutionary Ideas |url=https://books.google.
==Fi de la monarquia ==
Línia 151:
Per altra banda, la ruïna de les finances franceses havia arribat a tal extrem que l'únic recurs de què disposava el govern era el pillatge dels països de l'estranger; a més, si es feia la pau, els directors s'haurien trobat amb el problema de la reintegració a la vida civil dels antics soldats i amb les ambicions polítiques dels generals; per això, el Directori va decidir dur a terme campanyes militars expansionistes legitimades amb el pretext de dur la llibertat a Europa exportant-hi la Revolució; el [[1796]], el general [[Lazare Hoche]] va sotmetre de nou la Vendée, així com les victòries de Napoleó a Itàlia, compensaren les derrotes de [[Jean-Baptiste Jourdan|Jourdan]] i [[Jean Victor Marie Moreau|Moreau]] a Alemanya. Així, el maig de 1796, el rei [[Víctor Amadeu III]] de [[Sardenya]] va acceptar cedir [[Niça]] i la [[Savoia (regió) | Savoia]] a França com també permetre l'establiment de guarnicions franceses a les fortaleses del [[Piemont]]; per l'agost, el segon [[tractat de San Ildefonso]] va confirmar la supeditació d'Espanya a França, iniciada el [[1795]] arran del [[Tractat de Basilea]] que havia posat fi a la [[Guerra Gran]], i per l'octubre, es va arribar a una pau amb Nàpols.
El [[1797]], Bonaparte va finalitzar la conquesta de la Itàlia septentrional i obligà l'emperador Francesc II a acceptar el [[Tractat de Campo Formio]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Esdaile |nom=Charles J. |títol=Las guerras de Napoleón: Una historia internacional, 1803-1815 |url=http://books.google.
La Conferència de [[Rastatt]] ([[desembre]] de [[1797]]), on es decidia el futur dels regnes d'Alemanya, hauria pogut significar la fi de la guerra; ara bé, els Directors desitjaven noves campanyes a l'exterior i, al seu torn, després dels èxits aconseguits a Itàlia, Napoleó no volia tornar pas a l'obscuritat. Per tot això, el Directori organitzà una expedició a [[Egipte]], dirigida per Napoleó, qui, així, hauria d'estar-se força lluny de París, com també, a més de completar l'annexió del Piemont, va enviar el general [[Guillaume Marie Anne Brune|Brune]] a envair [[Suïssa]] i el general [[Louis Alexandre Berthier|Berthier]] a ocupar els [[Estats Pontificis]] i instaurar-hi la República Romana. A tot arreu dels països ocupats, la gent odiava els francesos pels seus pillatges.
Línia 185:
Aviat, Sieyès renuncià al càrrec de cònsol provisional per esdevenir senador; per altra banda, després de la victòria de la [[batalla de Marengo]] ([[14 de juny]] de [[1800]]) va incrementar-se la popularitat de Napoleó, qui, per això, va poder aprofitar la conjura monàrquica de la [[Rue Saint-Nicaise]] ([[24 de desembre]] de [[1800]]) per fer una purga de republicans, els quals, malgrat la seva innocència, foren deportats a la Guayana francesa; aleshores, va dissoldre les assemblees i convertí el Senat en una institució omnipotent en matèries constitucionals.
El [[Tractat de Lunéville]] amb Àustria, signat el [[febrer]] de [[1801]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Péronnet |nom=Michel |títol= |url=http://books.google.
Amb el [[Tractat d'Amiens]] ([[25 de març]] de [[1802]]) amb el Regne Unit, els costos del qual anaren a càrrec dels aliats de França: [[Espanya]] i la [[República Bàtava]], Napoleó va crear la situació necessària per poder fer aprovar en referèndum la [[Constitució de l'Any X]], que el confirmava com a Primer Cònsol a títol vitalici.
| |||