Abd-al-Màlik ibn Marwan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 15:
El califa va sortir el 689 de Damasc per marxar contra [[Mussab ibn az-Zubayr]] però va haver de tornar per fer front a una revolta a la capital del seu parent Amr ben Said al-Ashdak, que a la tornada del califa va haver de capitular, a canvi de salvar la vida, promesa que el califa no va respectar.<ref>les fonts diuen que el va matar de pròpia ma </ref> El [[690]] va combatre a Mussab ibn az-Zubayr a Mesopotàmia sense resultat.
El [[691]] va fer campanya contra Zufar ben Harith a [[Karkisiyya]], i el va derrotar podent recuperar l'alta [[Mesopotàmia]]; els qaysites es van passar al seu bàndol i així va poder atacar Iraq. Els generals Musab i Ibn al-Ashtar foren derrotats i morts a la [[Batalla de Dayr al-Jathalik]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Saunders |nom=John Joseph |títol=A History of Medieval Islam |url=http://books.google.
Ibn az-Zubayr estava al seu reducte la Meca, i contra ell fou enviada una força de sirians formada per dos mil homes dirigits pel general [[Al-Hajjaj ibn Yusuf|Al-Hajjaj]]. La [[Setge de La Meca (692)|ciutat fou assetjada]] ([[25 de març]] del [[692]]) i uns mesos després Ibn az-Zubayr va morir en un combat i la ciutat es va rendir<ref>{{Ref-llibre |cognom=Saunders |nom=John Joseph |títol=A History of Medieval Islam |url=http://books.google.
El [[693]] es van produir atacs dels musulmans a les [[Imperi bizantí|guarnicions bizantines]] a l'Àfrica. El mateix [[693]] el califa va iniciar la lluita contra els [[kharigites]]. Una primera derrota, va anar seguida d'una acció conjunta de les forces de Kufa i Bàssora que van derrotar els kharigites Nadjdiyya de la [[Yamana]] a [[Mushahhar]] ([[693]]) però restaven els kharigites ''azarika'' de [[Pèrsia]], més perillosos i fanàtics; els ''mukatila'' del general Muhàl·lab ibn Abi-Sufra ja havien demostrat poc interès a combatre aquestos sectaris, i ara, al servei del nou califa, les coses no havien canviat; el [[694]] el califa va decidir enviar a Al-Hajjaj, al que va nomenar governador de Kufa i va passar a dirigir la campanya encara que Muhàl·lab va conservar el comandament. En tres anys els Azarika foren aniquilats, però mentre va esclatar una altra revolta kharigita entre la tribu [[rabia]] de Mesopotàmia, dirigits per Shabib, que van atacar territori de Kufa i van conquerir [[Madain]] (695/696); els ''mukatila'' de Muhàl·lab, cridats des de Pèrsia, no van poder recuperar el control de Madain ni impedir l'atac a Kufa; Al-Hajjaj va fer venir 4000 sirians que van rebutjar als atacants i van matar a Shabib (començaments del 697). Aquestes mateixes tropes foren utilitzades per acabar amb els Azarika a [[Tabaristan]].
|