Nicèfor II Focas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir' |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 7:
Els grecs foren derrotats i Constantí Focas fou fet presoner i després executat. El [[958]] Lleó i Nicèfor van prendre una furiosa venjança atacant a [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]], al que van derrotar repetidament al territori anomenat pels àrabs [[Awasim]] i pels bizantins [[Cilícia]] (conquerida pels àrabs el [[946]]); van ocupar [[Mopsuèstia]] i [[Tars (Turquia)|Tars]] i el van obligar a fugir a Síria; Lleó va ocupar la fortalesa de [[Samosata]]; el [[959]] els grecs van tornar a ser victoriosos.
Nicèfor va proposar llavors al nou emperador [[Romà II]] expulsar als àrabs de [[Creta]] i l'expedició es va fer el [[960]] dirigida per Nicèfor; [[Candia]], fortalesa considerada inexpugnable, va capitular el [[961]] després d'un setge de deu mesos i Creta va [[Guerres arabobizantines|quedar en mans]] dels bizantins.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Willetts |nom=R. F. |títol=The Civilization of Ancient Crete |url=http://books.google.
El [[962]] va fer una nova expedició contra Síria i Cilícia amb un exèrcit de vuitanta mil homes (dos-cents mil segons els àrabs), va expugnar els passos de l'[[Amanos]] i va arribar a [[Alep]], conquerint la major part de [[Cilícia]]. El [[963]] [[Alep]], [[Antioquia de Cilícia|Antioquia]] i altres ciutats importants es van rendir o foren conquerides per assalt i Nicèfor va arribar fins a l'[[Eufrates]].
Línia 17:
Sota el general [[Joan I Zimisces|Joan Zimisces]] els bizantins van continuar les seves victòries a Cilícia i Síria. El [[964]] Nicèfor va tornar a la zona i en tres campanyes va conquerir [[Damasc]], [[Trípoli (Líban)|Trípoli]], [[Nisibis]] i moltes altres ciutats sirianes. Les darreres fortaleses a Cilícia es van rendir el [[965]]. Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan va haver de pagar tribut i va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el febrer del [[967]], amb 51 anys. El va succeir el seu fill [[Saad al-Dawla Abul Maali Sharif]], tributari i després ([[882]]-[[886]]) vassall bizantí.
El [[968]] els grecs van creuar l'Eufrates i [[Setge d'Antioquia (969)|capturen Antiòquia]] el [[969]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=McGeer |nom=Eric |títol=Catalogue of Byzantine Seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art: The East (continued), Constantinople and environs, unknown locations, addenda, uncertain readings |url=http://books.google.
Entre les coses destacades del seu regnat la petició de l'emperador [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]] que demanava la mà de Teofania, la filla de l'emperador Romà II i Teofano pel seu fill Otó (després també emperador com [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]]) per mitjà del bisbe [[Luitprand]] ([[968]]); l'emperador demanava les possessions bizantines a Itàlia com a dot de la princesa, possessions que no va obtenir.
| |||