Àfrica Sud-occidental Alemanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 42:
|moneda = [[Marc (moneda)|Marc]]
}}
L''''Àfrica Sud-occidental Alemanya''' fou una [[colonització|colònia]] [[alemanya]] a l'est de l'[[Àfrica Austral]] del [[1884]]<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Giliomee |nom=Hermann |títol=The Afrikaners: Biography of a People |url=http://books.google.escat/books?id=blgjhkGD0vgC&pg=PA240&dq=stellaland+1882&hl=ca&sa=X&ei=yE0XUeOPO4ST0QXn54HACA&ved=0CDcQ6AEwAg#v=onepage&q=stellaland%201882&f=false |llengua=anglès |editorial=C. Hurst & Co. Publishers |data=2003 |pàgines=p.241 |isbn=1850657149}}</ref> al 1915, que incloïa els territori que avui correspon a [[Namíbia]].
 
== Orígens de l'establiment ==
Línia 64:
Així, el 1884 [[Gustav Nachtingal]] explorà l'interior del territori i obtingué el protectorat sobre [[Damaraland]] i [[Namakwaland]], concedida a la Societat Colonial Alemanya, i el 15 de setembre del 1884 signà un tractat de protecció amb el cap dels hereros, [[Samuel Maharero]] (1856-1923), pel qual s'asseguren uns 10.440 kilòmetres quadrats en reserves. No aconseguiren, però, dominar el territori ovambo.
 
La possibilitat de l'establiment d'una continuïtat territorial entre l'Àfrica Sud-occidental Alemanya i la [[República de Transvaal]], que aïllés la [[Colònia del Cap]], bloquejant l'expansió i el trànsit de mercaderies britànic amb l'Àfrica central, va provocar la invasió dels [[Estats Units de Stellaland]]<ref name="Ref"/> i l'establiment de la [[colònia britànica de Betxuanalàndia]] en [[1885]].<ref>{{citar llibre |cognom=Akweenda |nom=Sacky |títol=International Law and Protection of Namibia's Territorial Integrity: Boundaries and Territorial Claims |url=http://books.google.escat/books?id=0-TSdvAg2IgC&pg=PA130&dq=British+Bechuanaland+1885&hl=ca&sa=X&ei=HGQgUdflMcOdtAbE74HIBg&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q=British%20Bechuanaland%201885&f=false |editorial=Martinus Nijhoff Publishers |data=1997 |pàgines=p.130 |isbn=9041104127}}</ref>
 
[[Fitxer:Kaiserliche zollabfertigungsstelle swakopmund namibia.jpg|150px|thumb|Escut: Imperial alemany duana Swakopmund]]
El [[1885]] fou enviat al territori el primer representant alemany, [[Heinrich Ernst Göring]], qui establí la residència a [[Otjimbingue]]. El 1889, degut als atacs dels [[khoikhoi]], la Societat Colonial Alemanya cedí els drets d'explotació del territori a l'[[imperi Alemany]]. Aquest hi nomenarà un comissionat, que el 1893 prendà el títol de ''Landeshauptleute''.
 
Entre el 1886 i el 1890 s'establiren les fronteres pactades amb [[Portugal]], la [[República del Transvaal]], l'[[imperi britànic]], del que mercès als oficis del canceller [[Georg Leo Caprivi]] incorpora l'anomenada ''Caprivi Zipfel'' ([[Franja de Caprivi]]), per tal de tenir sortida al Zambeze amb el [[Tractat de Helgoland-Zanzíbar]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Diener |nom=Alexander C. |títol=Borderlines and Borderlands: Political Oddities at the Edge of the Nation-State |url=http://books.google.escat/books?id=-cl2C2v7-nQC&pg=PA76&dq=Heligoland%E2%80%93Zanzibar+Treaty+caprivi+strip&hl=ca&sa=X&ei=FQY7UYelG-nB7Aa0woDgBA&ved=0CEMQ6AEwBA#v=onepage&q=Heligoland%E2%80%93Zanzibar%20Treaty%20caprivi%20strip&f=false |llengua=anglès |editorial=Rowman & Littlefield |data=2010 |pàgines=76 |isbn=0742556352}}</ref> i els nadius. El [[1892]] el nou governador [[Curt von François]] traslladà la residència a [[Windhoek]], i establí també els primers colons grangers alemanys. El territori passà a anomenar-se Àfrica del Sud-oest (''Südwest Afrika'') com a protectorat alemany,, però el 1893 esclatà la primera gran revolta nadiua, dirigida pel cap dels namakua, [[Hendrik Witbooi]] o Waterboer, excitat per l'anglès Lewis, qui pensava que així obtindrien el protectorat. La revolta fou aixafada pel governador François amb una massacre al seu campament, on els 150 habitants, inclosos dones i nens, foren massacrats.
 
El [[1896]] fou nomenat governador [[Theodor Leutwein]], qui intentà tractat els africans amb consideració, però aquests estaven ressentits per les expropiacions de terres i per la represàlia de les tropes colonials. Així, el 1897 esclatà una nova revolta d'hereros i khoikhois, que foren novament vençuts a Goothesberg. Durant aquest temps els ovambos no es revoltaren, potser perquè els alemanyhs no tingueren un veritable control sobre llur territori.