Regne de Jerusalem: diferència entre les revisions

Guiu de Lusignan va demostrar ser un pèssim governant. El seu millor aliat, Reinald de Châtillon, senyor de la Transjordània i de la fortalesa de Kerak, (bandit amb el títol de cavaller que no es considerava lligat per les treves signades) va provocar Saladí iniciant una campanya per arribar al [[mar Roig]]<ref name=Regan>{{Ref-llibre |cognom=Regan |nom=Geoffrey |títol=Saladin and the Fall of Jerusalem |url=http://books.google.escat/books?id=-pIOAAAAQAAJ&pg=PA79&dq=Raynald+of+Ch%C3%A2tillon+moab&hl=ca&sa=X&ei=eLPBT7fhNYTMhAfgyNzkCQ&ved=0CEEQ6AEwAw#v=onepage&q=Raynald%20of%20Ch%C3%A2tillon%20moab&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=1987 |pàgines=p.79 |isbn=0709942087 }}</ref> i duent-lo a una guerra oberta en atacar caravanes musulmanes i amenaçant la pròpia [[La Meca|Meca]] mitjançant atacs pirates als vaixells de pelegrins. L'atac portat a terme contra una caravana en la qual viatjava la germana de Saladí va ser la gota que va fer vessar el got. Per a empitjorar les coses, Ramon de Trípoli s'havia aliat amb Saladí contra Guiu i l'havia permès ocupar el seu feu de Tiberies amb una petita guarnició. Guiu, de fet, estava a punt d'atacar Ramon fins que [[Balian d'Ibelin]] i el "partit dels nobles" va aconseguir que es reconciliessin el [[1187]], d'aquesta manera, ambdós es van unir per a atacar a Saladí a Tiberies. No obstant això, Guiu i Ramon no van ser capaços de posar-se d'acord per a fer un pla d'atac, i el 4 de juliol de 1187, l'exèrcit del regne va ser vençut totalment en la [[batalla de Hattin]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nicolle |nom=David |títol=Hattin 1187: Saladin's greatest victory |url=http://books.google.escat/books?id=q5Nun7yACrgC&printsec=frontcover&dq=hattin+1187&hl=ca&sa=X&ei=RL3rUNL5HZS3hAf-tYDQCQ&ved=0CDMQ6AEwAA |editorial=Osprey Publishing |data=1993 |pàgines=p.65 |isbn=1855322846}}</ref> Reinald va ser executat personalment per Saladí i Guiu va quedar presoner a Damasc. Al llarg dels mesos següents, Saladí [[Setge de Jerusalem (1187)|prengué Jerusalem]] i reconquistà la totalitat del regne,<ref>{{ref-llibre|cognom=Smail |nom=R. C. |títol=Crusading warfare, 1097-1193 |url=http://books.google.cat/books?id=GZ08AAAAIAAJ&printsec=frontcover&dq=Siege+of+Jerusalem&hl=ca&ei=zqAnTP2KBN6nsQaV7vHEBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDkQ6AEwAw#v=onepage&q=Siege%20of%20Jerusalem&f=false |editorial=CUP Archive |data=1972 |pàgines=p.37 |isbn=0521097304 }}</ref> a excepció del port de Tir que va aconseguir defensar-se dirigit pel nouvingut [[Conrad I de Montferrat]].