Guerra russo-turca (1768-1774): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Rodes |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 25:
Tot i que l'Imperi Otomà va declarar la guerra primer, els turcs es van mostrar incapaços de portar la iniciativa durant tota la contesa, mostrant manca d'una estratègia real. Això va permetre al [[general]] [[Aleksandr Suvórov]] maniobrar sense problemes a Polònia, on va capturar [[Cracòvia]] el 1768 als revoltats i després va aixafar la revolta a la resta del país. Mentrestant, la flota russa del Bàltic va penetrar a la Mediterrània i va arribar el febrer de [[1770]] a [[Morea]] (sud de [[Grècia]]), on els russos tenien [[espia|agents secrets]] des d'anys abans, i van estimular la [[revolta d'Orlov]] contra els turcs que, tanmateix, no es va estendre a la resta del país. Tot i amb això, aquest fet va forçar als turcs a enviar reforços a Grècia en detriment d'Ucraïna, tasca que es va veure complicada amb la posterior derrota i destrucció de la flota otomana a la [[Batalla de Çeşme]], que va tenir lloc entre el [[5 de juliol|5]] i el [[7 de juliol]] d'aquell any davant l'illa [[mar Egeu|egea]] de [[Quios]].
El mateix dia que l'[[almirall]] [[Aleksei Orlov]] derrotava l'esquadra turca a [[Çeşme]], el [[Mariscal de Camp]] [[Piotr Rumiantsev]] va penetrar en la Ucraïna otomana i va derrotar els turcs i els seus aliats [[tàrtars]] en dues batalles successives sobre el riu [[Larga]] (un afluent del [[Prut]]), després de les quals els russos van ocupar la majoria de les fortaleses existents a la regió.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bell |nom=James |títol=A system of geography, popular and scientific, or, A physical, political, and statistical account of the world and its various divisions |url=http://books.google.
També van oferir als crimeans canviar de bàndol i aliar-se amb ells contra els turcs, cosa a la qual el [[khan]] [[Sahib II Giray]] es va negar. No obstant això, un atac sorpresa sobre la pròpia [[Península de Crimea]] el va obligar a recapacitar per la qual cosa va enviar el seu germà i successor, el príncep [[Şahin Giray]], a [[Sant Petersburg]] perquè negociés una pau amb l'emperadriu Caterina II en persona. Crimea va abandonar llavors la guerra i amb això, el seu llarg vassallatge a l'Imperi Otomà.
Línia 33:
El [[21 de juliol]] de 1774 Rússia i Turquia van signar el [[Tractat de Küçük Kaynarca]], que posava fi a la guerra. D'acord amb el tractat, l'Imperi Otomà reconeixia la independència d'un reduït [[Khanat de Crimea]] (cosa que el convertia ''de facto'' en un estat satèl·lit de Rússia). Rússia guanyava a més el dret a construir dos ports al [[Mar Negre]], cosa que fins llavors li havia estat vedada. Finalitzava així el monopoli otomà sobre el mar i s'obria la possibilitat d'un atac naval rus sobre la mateixa Constantinoble en el futur.
Pel [[Tractat d'Aynali Kavak]] entre Turquia i Rússia de [[1779]], els russos es van comprometre a evacuar Crimea i el sultà a canvi va concedir la investidura a [[Şahin Giray]] el novembre.<ref>{{ref-llibre |cognom=Fisher |nom=Alan W. |títol=The Russian Annexation of the Crimea 1772-1783 |url=http://books.google.
Per la seva banda, el Khanat de Crimea va sobreviure a la guerra, però va quedar sumit en la ruïna i dividit entre faccions fortament enfrontades que donaven suport a Rússia o Turquia. Usant com a pretext la [[guerra civil]] que per aquesta causa dessagnava el país, els russos van ocupar Crimea a [[1783]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kırımlı |nom=Hakan |títol=National movements and national identity among the Crimean Tatars: (1905-1916) |url=http://books.google.
De fet Turquia no va acceptar formalment l'annexió de Crimea a Rússia el 1783, per la qual cosa la visita de Caterina II a la península a [[1787]] va ser utilitzada com a pretext per a la [[Guerra Russo-Turca (1787-1792)|nova guerra russo-turca]] que va esclatar aquell any.
| |||