Guido d'Arezzo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 40:
A finals del [[segle XVII]] la primera nota es va començar a anomenar ''do'' perquè ''ut'', en ser una síl·laba tancada, fa de mal pronunciar, sobretot en el [[cant]] (el canvi s'atribueix al [[Musicologia|musicòleg]] [[Toscana|toscà]] [[Giovanni Battista Doni]] (c. 1593 – 1647) que decidí anomenar-la amb la primera síl·laba del seu [[cognom]], tot i que segons altres seria la primera del mot [[llatí]] ''Dominus'' (= ''senyor''); avui dia la denominació ''ut'' ja només es fa servir a vegades en [[francès]] i en [[partitura|partitures]] de [[cant gregorià]]). La setena nota de l'escala (si), es va afegir a l'hexacord molt posteriorment i fou [[Anselm de Flandes]] ([[segle XVI]]) qui en va crear el nom unint les inicials de sant Joan ('''S'''ancte '''I'''oannes), mots que formen el quart i darrer vers de l'himne de Pau el Diaca.
Probablement aquest mètode està basat en el seu treball fet a de l'abadia de Pomposa, però l'[[antífona|antifonari]] que hi escrigué s'ha perdut. El ''Micrologus'', escrit a la catedral d'Arezzo, conté el mètode d'ensenyament de Guido tal com el va desenvolupar en aquell temps.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Witt |nom=Ronald G. |títol=The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy |url=http://books.google.
En el mètode de Guido, el simple dibuix d'unes línies permetia al lector de saber exactament a quina altura de l'[[escala musical]] s'havia de cantar la nota que hi havia dibuixada, en passar d'una escala relativa (necessària per a recordar a quina altura són les notes) a una escala absoluta.
|