Arma de foc llarga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 96:
Al nord d'Àfrica i a tot Àsia dominaven encara els fusells de metxa; la introducció dels fusells moderns hi fou un subproducte de l'[[imperialisme]].
El 1884, el químic francès [[Paul Vieille]] inventà la pólvora blanca o "sense fum", aviat aplicada a les armes de foc.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sweeney |nom=Patrick |títol=1911: The First 100 Years |url=http://books.google.
Durant la dècada de 1890 es popularitzà el [[carregador]] intern (de cinc a deu projectils), mercès al qual sorgiren els primers fusells de repetició, en la forma concreta de fusells de repetició manual a pany: després de disparar un tret calia accionar el pany per a introduir un nou projectil a la recambra, i així fins a exhaurir el carregador. En el canvi de segle aquesta mena de fusells havia esdevingut l'arma bàsica de tots els exèrcits del món, i continuaria essent-ho fins a la fi de la [[Segona Guerra Mundial]]. Exemples paradigmàtics d'aquests fusells, tots de prestacions molt similars, són el Mauser model 1898 alemany (i tota la seva gamma internacional de variants), el Mossin-Nagant rus (1891), el Lee-Enfield britànic (1895), el Lebel M1886 francès, etc. Des d'inicis del [[segle XX]] molts d'aquests models tingueren variants reformades per a admetre carregador extern i extraïble.
|