Port de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 21:
A partir d'eixe moment l'economia valenciana començà a créixer al mateix cop que ho feia el seu port fins a tal punt que el rei [[Pere III d'Aragó]] establí en València una jurisdicció marítim-comercial del [[Consolat de Mar]]. En la segona meitat del [[Segle XV]] els 75.000 habitants de València feien d'esta la ciutat més poblada de la península Ibèrica, la més important de la [[Corona d'Aragó]] i a més unida per mar amb Itàlia, Europa occidental i el Nord d'Àfrica.
Segons els estudis d'Amadeo Serra i Gemma Contreras[[#Bibliografia|*]] la seua funció militar al segle XV com centre de producció i reparació de naus i també d'emmagatzemament de pertrets i armes. Dit centre comptava amb espais anexos, sils, polvorins i magatzems de guarda d'aparells. Com principal comptava amb cinc naus gòtiques que realitzaven la funció de [[Drassanes del Grau|drassana]] (segles XIV i XV) conservades fins als nostres dies<ref>{{ref-llibre |cognom=Pladevall |nom=Antoni |títol=L'Art gòtic a Catalunya |url=http://books.google.
També existia una sala noble amb artessonat daurat per a la recepció d'autoritats, reis i papes que arribaven a València pel mar.
| |||