Dawid Janowski: diferència entre les revisions

| nom_naixnom original =

| nacionalitat = {{POL}}<br/>{{FRA}}

| ocupació = [[Jugador d'[[escacs]]

Janowski jugava molt ràpidament, i era conegut com un tàctic molt perillós, que sabia treure molt de rendiment a la [[parella d'alfils]]. Capablanca va comentar diverses partides de Janowski amb gran admiració, i en deia: "quan està en forma, és un dels rivals més perillosos amb qui et pots enfrontar". Capablanca comentà que una de les febleses de Janowski era el [[Final (escacs)|final]], i Janowski li va respondre, simplement, "Detesto els finals". El campió dels Estats Units Frank J. Marshall destacava de Janowski el seu talent i la seva tossuderia. A "Marshall's Best Games of Chess" hi va escriure que "podia seguir el camí equivocat amb més determinació que la que mai he vist en ningú!". [[Reuben Fine]] recordava Janowski com a un jugador de considerable talent, però a la vegada, com al "mestre de la coartada" pel que fa a les seves derrotes; efectivament, segons ell, les seves derrotes sempre es produïen perquè feia massa fred, o massa calor, o perquè hi havia finestres obertes massa a prop (o massa lluny). Fine també apuntava que Janowski no era massa popular entre els seus a causa del fet que sovint seguia jugant tenaçment posicions evidentment perdudes, amb l'esperança que el rival cometés algun error.

Janowski fou 3r al [[Torneig d'escacs de Viena 1898|Torneig de Viena 1898 (''Kaiser-Jubiläumsturnier'')]] (rere [[Siegbert Tarrasch]] i [[Harry Pillsbury]]), empatats al primer lloc.<ref>{{citar web |url=http://www3.sympatico.ca/g.giffen/tournaments.htm |títol= Els més forts torneigs d'escacs de la història (notes i partides)|consulta=18 febrer 2010 |obra= |editor= |data= |llengua=anglès}}</ref> Va guanyar els importants torneigs de [[Torneig_dTorneig d'escacs_de_Montecarloescacs de Montecarlo#1901|Montecarlo 1901]]<ref>{{citar web |url=http://www.365chess.com/tournaments/Monte_Carlo_1901 |títol= Torneig de Montecarlo, 1901, classificació i partides |consulta=25 febrer 2010 |obra= |editor= 365chess.com |data=|llengua=anglès}}</ref> i de [[Hannover]] 1902 (per davant de Harry Nelson Pillsbury), i empatà al primer lloc a [[Viena]] 1902. Guanyà el quadrangular de [[París]] 1902, per davant de [[Jean Taubenhaus]]. El mateix any, fou tercer al [[Torneig_dTorneig d'escacs_de_Montecarloescacs de Montecarlo#1902|Torneig de Montecarlo]] (el campió fou Géza Maróczy). Empatà al primer lloc a [[Barmen]] 1905. Al torneig d'Ostende 1905, empatà al segon lloc ex æquo rere Géza Maróczy i guanyà el premi de bellesa per la seva partida contra Siegbert Tarrasch. En aquesta època, era entre els cinc o sis millors jugadors mundials.