Castell de Requesens: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: hi han → hi ha AWB |
Cap resum de modificació |
||
Línia 66:
Enmig d'un escenari natural de gran bellesa, la fortalesa reconstruïda té un aspecte impactant i altament evocador. La nova fàbrica ha estat qualificada amb un cert menyspreu purità d'escenogràfica, tot i que per la seva ubicació sí que remet a les creacions [[Richard Wagner|wagnerianes]], que a la [[Catalunya]] de l'època feien furor.
L'edifici actual té tres recintes fortificats, amb torres rodones i quadrades, portals, merlets i matacans de gran espectacularitat. Al recinte inferior destaca l'àmplia capella, dedicada a la M. de D. de la Providència (però antigament, a sant Romà), en la qual es reaprofitaren elements romànics d'altres edificis de la zona (els arcs de la portalada de Santa Maria de Requesens > vegeu més avall) i de procedència francesa (el timpà i els relleus de sobre la porta), les cavallerisses i diferents reixes de forja que imiten motius de reixes medievals de la [[catedral de Barcelona]]. També hi ha alguns edificis de servei, entre els quals unes cuines i el que durant l'última postguerra serví d'hospital militar. El segon recinte, més limitat, té una atractiva porta fortificada. El recinte noble o superior inclou diferents estances (amb el paviment decorat amb el roc heràldic dels [[Rocabertí (llinatge)|Rocabertí]], que es conserva en part), la gran sala (actualment tancada), amb una xemeneia de pedra i uns finestrals amb uns porticons que es veuen de lluny, molt teatrals i característics, i una torre talaia rodona (també inaccessible), que és el punt més elevat del monument. Tant el gran pati del primer recinte com l'entorn del castell s'enjardinaren amb espècies vegetals autòctones i foranes pensades per fer ressaltar el conjunt, que s'hi
[[Fitxer:Requesens castell planta.jpg|thumb|
La iniciativa de [[Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí|Tomàs de Rocabertí]] tingué un gran ressò a tot [[Catalunya]] i fou celebrada per nombrosos visitants. Però els comtes no van poder gaudir de la seva nova residència. Tomàs morí el gener de [[1898]] i Joana-Adelaida, que el succeí, el [[1899]], al mateix castell, just després de la gran festa d'inauguració del dia de sant Joan d'aquell any (que no escapà a la premsa de l'època). Joana-Adelaida morí sobtadament en circumstàncies mai no aclarides i sense hereus directes. Després d'un sorollós plet, els títols de noblesa, d'acord amb el dret nobiliari, van ser heretats pels seus nebots carnals (els [[Sureda (llinatge)|Sureda]] marquesos de [[marquès de Vivot|Vivot]], el [[1912]] succeïts pels [[Fortuny (llinatge)|Fortuny]] i el [[1973]] pels [[Montaner (llinatge)|Montaner]]), i el patrimoni per Ferran Truyols i Despuig, marquès de [[marquesos de la Torre|la Torre]], nebot del seu marit, tots ells mallorquins.
| |||