Cereal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
m Robot posa títol a {{GEC|0090095|cereal}} |
||
Línia 2:
Els '''cereals''' (de la [[deessa]] [[Antiga Roma|romana]] del gra; ''[[Ceres (mitologia)|Ceres]]'') són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena [[cariopsi]], la qual té l'endosperma amb [[midó]] que es pot transformar en [[farina]] que es presta a diverses preparacions alimentàries ([[pa]], [[pasta]], [[coca (pastís)|coca]], etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques ([[cervesa]], [[whisky]], [[sake]]) també del [[Germen de cereal|germen dels cereals]] a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu [[oli]], especialment del [[blat de moro]].
En sentit estricte només són cereals algunes [[gramínia|gramínies]] però també s'acostuma a considerar com a cereals els grans d'algunes altres famílies conreades per a consum humà o animal. Seguint aquesta interpretació estricta cal considerar només sis cereals: el [[blat]], el [[blat de moro]], l'[[arròs]], l'[[ordi]], la [[civada]] i el [[sègol]]; en un sentit més ampli, es tendeix a considerar com a cereals el [[mill]] i la [[melca]] i fins i tot el [[fajol]].<ref>{{GEC|0090095|cereal}}</ref>
Actualment els cereals forneixen la major part (45%) de les calories alimentàries de la humanitat.<ref name="faostat">{{
En termes botànics els cereals pertanyen a la [[família (biologia)|família]] ''[[poàcia]]'' (o ''gramínies''). Alguns grans d'altres famílies botàniques s'assimilen de vegades amb els cereals: el gra de [[fajol]] (''[[poligonàcia]]''), la [[quinoa]] (''[[quenopodiàcia]]'') i el [[sèsam]] (''[[pedaliàcia]]'').<ref name="botanica">{{ref-llibre | cognom = Barnola | nom = J. M. S. J. | títol = Manual del botánico herborizador | lloc = Barcelona | editorial = Editorial Manuel Marín | any = 1908 | llengua = castellà}}</ref>
Línia 32:
L''''arròs''' és una [[planta]] herbàcia i semiaquàtica del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Oryza]]''. El seu gra és un dels principals [[aliment]]s de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial. L'arròs pròpiament dit té el nom científic d{{'}}''[[Oryza sativa]]''<ref>{{format ref}} http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env</ref> mentre l'[[arròs africà]] es diu ''[[Oryza glaberrima]]''.
Es tracta d'un [[cereal]] considerat com [[aliment bàsic]] en moltes cultures culinàries (en especial la [[Gastronomia d'Àsia|cuina asiàtica]]), així com en algunes parts d'[[Amèrica Llatina]].<ref name="Cambridge">{{cita libro|apellidos= Kiple|nombre= Kenneth F|coauthor = Kriemhild Conee Ornelas|título= Cambridge World Encyclopaedia of Food, Volume I, Animal, Marine and Vegetable Oils|editorial= Cambridge University Press:, Cambridge (Anglaterra)|fecha= 2000|páginas= 375-379}}</ref> El seu gra correspon al segon cereal més produït del món, després del [[blat de moro]].<ref name="prodstat">{{
Es dediquen moltes [[hectàrea|hectàrees]] de cultiu per l'arròs al món. Se sap que el 95% del cultiu d'aquest cereal s'estén entre els [[paral·lel]]s 53° de latitud nord fins a 35° sud.<ref name="Cambridge" /> L'origen del cultiu és disputat entre els investigadors, es discuteix l'origen entre la [[Xina]] i l'[[Índia]].
Línia 64:
L''''ordi''' (''Hordeum vulgare'') és una planta [[Herba|herbàcia]] anual de la [[Família (biologia)|família]] de les [[Poàcia|poàcies]] que es caracteritza per [[Espiga (inflorescència)|espigues]] amb llargues arestes. És un [[cereal]] de gran importància tant per als animals com per als humans. En la classificació del 2007 de conreus de cereals al món, l'ordi va ser el quart, tant en termes de quantitat produïda (136 milions de tones) com d'àrea de cultiu<ref name="faostat"/>
El cultiu és força estès (566.000 km² el 2007)<ref name="faostat"/> i, donades les seves característiques, el conreu a [[Europa]] arriba als 70° de [[latitud]] Nord (a [[Rússia]] els 66°), i a [[Amèrica]] els 64°. Quant a l'[[altitud]], arriba fins als 1.800 m a [[Suïssa]] i als 3.000 m al [[Perú]], i és el cereal que millor s'adapta a les latituds més elevades.<ref name="infoagro"/> Quant a la temperatura, l'ordi germina a una temperatura mínima de 6 °C. Floreix als 16 °C i madura als 20 °C. Tolera molt bé les baixes temperatures i arriba a suportar els deu graus sota zero.<ref name="infoagro">{{
Els [[beduí|beduïns]] dels [[desert]]s i semideserts acostumaven a sembrar ordi després d'una pluja important i feien una petita collita uns tres mesos després encara que no tornés a ploure.
Línia 78:
La '''civada''' (''Avena sativa'') és originària del sud-est asiàtic i naturalitzada als Balcans. S'utilitza com a [[aliment]] per a les [[Humà|persones]] i per als [[animals]]. Les varietats més cultivades són l<nowiki>'</nowiki>''Avena sativa'' i l<nowiki>'</nowiki>''Avena byzantina''.
El seu cultiu s'ha estès arreu del [[món]] però els llocs on la trobem majoritàriament avui en dia són el centre d'[[Europa]] (fins a 60 ° N) i a l'[[Amèrica del Nord]]. El conreu de la civada sembla que tingué origen al centre i, especialment, a l'oest d'Europa, on el [[clima]] humit i fred de la [[zona temperada]] l'afavoreix.<ref name="GEC-cibada">{{
===Sègol ===
Línia 84:
El '''sègol''' o '''sègle''' (''Secale cereale'') és una planta herbàcia anual, [[monocotiledònia]] de la família de les [[gramínies]] de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.
A diferència de l'[[ordi]] i el [[blat]], que van ser domesticats, el sègol apareix, en un principi, com a mala herba dels cultius anteriors. En lloc d'eliminar-la, els pobles la van adoptar com a cultiu. La planta és originària del sud-oest [[Àsia|asiàtic]], a la regió [[càspia]]. En l'any 3000 aC es coneix ja detalladament i el seu cultiu s'estén per [[Europa]] durant el següent mil·lenni.<ref name="botanicavirtual">{{
El sègol pot [[germinar]] fins a -1 °C i madurar a una temperatura inferior als 12 °C, atributs que li permetrien ésser cultivat en aquells llocs on el blat no ho podia ser, com ara el nord d'[[Europa]]. A més, el fet de presentar una rel llarga, de fins a dos metres, el convertiria en un cultiu apte per a llocs secs, especialment de [[muntanya]].<ref name="GEC">{{
=== Sorgo ===
{{Article principal|Sorgo}}
El '''sorgo''' o''' melca''' és un [[gènere (biologia)|gènere]] de gramínies, amb algunes espècies conreades com [[cereals]] i que també inclou algunes [[males herbes]]. El gènere comprèn unes trenta espècies dins la [[Família (biologia)|família]] de les [[poàcies]] ([[subfamília]] de les [[andropogònia|andropogònies]]).<ref name="NationalGeneticResources">{{
Les espècies del gènere són originàries de l'est d'[[Àfrica]], tret d'una única espècie que és nativa de [[Mèxic]].
| |||