Eruga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Caterpillar at 5th stage.jpg|thumb|250px|La impactant eruga d'''[[Opodiphthera eucalypti]]'']]
Una '''eruga''' és la forma [[larva|larvària]] d'un [[lepidòpter]] (un membre de l'ordre d'insectes que conté les [[papallones]] i les [[Arna (insecte)|arnes]]). Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts parells de "potes". S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen mudar la [[pell]] quatre o cinc vegades, i eventualment es recobreixen de [[Capoll |capolls]] i després arriben a la forma adulta. Les erugues que roseguen túnels a l'interior de l'[[hoste]] es diuen [[corc]]s.
Les erugues tenen sis potes autèntiques (són [[hexàpode]]s) al [[tòrax]], quatre [[parapodi|potes falses]] als segments intermedis de l'[[abdomen]], i a vegades una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal. La larva dels [[símfits]] ([[Hymenoptera]]) sembla una eruga, però se la pot distingir perquè l'eruga té un espai entre les potes autèntiques i les vertaderes, mentre que els símfits no. Una altra diferència és que les erugues dels lepidòpters tenen ganxos a les potes falses. L'espai entre les potes autèntiques pot variar des d'un petit espai en algunes espècies fins a un gran espai en famílies tals com les ''[[Geometridae]]''. Els geomètrids s'anomenen així a causa del mode en què es mouen, que fa que sembli que mesuren la longitud de la terra (en [[Grec antic|grec]], el mot ''geomètrid'' vol dir "mesurador de la terra").
Línia 7:
[[Fitxer:Chenille de Grand porte queue (macaon) Fausses pattes.jpg|thumb|falses potes ''[[Papilio machaon]]'']]
Les erugues no respiren per la [[boca]]. L'aire entra dins llurs cossos a través d'una sèrie de petits tubets als costats dels seus tòrax i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa [[tràquea|traqueal]]. No tenen sentits molt desenvolupats. En lloc de tenir [[ulls]] tenen sis minúsculs ullets o «[[ocel (anatomia)|ocels]]» a la part baixa del cap. Confien en les seves [[antena (biologia)|antenes]] per trobar aliment.
Moltes espècies d'[[ocells]] i [[animals]] veuen les erugues com un suplement ric en [[proteïnes]], de manera que les erugues han desenvolupat mètodes per protegir-se o camuflar-se. Aquests mètodes poden ser passius, actius, o els dos. Algunes erugues tenen grans
▲Moltes espècies d'[[ocells]] i [[animals]] veuen les erugues com un suplement ric en [[proteïnes]], de manera que les erugues han desenvolupat mètodes per protegir-se o camuflar-se. Aquests mètodes poden ser passius, actius, o els dos. Algunes erugues tenen grans "ulls falsos" cap al final de l'abdomen. Això és un intent de fer creure als depredadors que el seu darrere és de fet el seu davant, donant-los una oportunitat de fugir "cap enrere" quan són atacats. Altres tenen una pigmentació corporal molt similar a la planta de la qual s'alimenten.
''[[Perga affinis]]'' i les erugues peludes tenen sistemes d'autodefensa més agressives. Aquestes erugues tenen pèls punxeguts o pèls que irriten qualsevol cosa que els fregui, o escupen sucs gàstrics molt àcids als enemics potencials. Tanmateix, alguns ocells, com el [[cucut]], s'empassen fins i tot les erugues més peludes.
Linha 17 ⟶ 15:
[[Fitxer:Chenille1.jpg|right|thumb|250px|Una eruga]]
Algunes erugues es mengen les fulles de plantes que són [[tòxic|tòxiques]] per als altres animals. A elles no les afecta el [[verí]], però s'acumula dins el seu cos, fent-les altament tòxiques per a qualsevol ésser que se les mengi. Aquestes espècies tòxiques, tals com la ''[[Tyria jacobaeae]]'', tenen colors vermells i grocs - els colors del
L'objectiu de totes aquestes mesures defensives és que un predador que es mengi una d'aquestes erugues, o ho intenti, no desitgi tornar a repetir l'experiència.
Algunes erugues es protegeixen per mitjà d'una [[simbiosi]] amb les [[formigues]]. Les papallones ''[[Lycaenidae]]'' en són un exemple. S'ha descobert recentment que es poden comunicar amb les seves protectores (les formigues) per mitjà de vibracions i de processos químics.{{CC}}
Algunes erugues són considerades [[plagues]] [[agricultura|agrícoles]] o [[bosc|forestals]]. En són exemples ''[[Pieris rapae]]'' ([[enciam]]s), la [[processionària]] o ''[[Cydia pomonella]]'' (les erugues de la qual són els típics cucs de la [[poma]]).▼
▲Algunes erugues són
"Hi ha unes minúscules erugues devoradores de [[Caragol de terra|caragols]] a la [[jungla]] de [[Hawaii]] que empresonen la seva presa amb la seva seda i després se la mengen. És la primera vegada que es troben erugues que mengin caragols o qualsevol tipus de [[mol·lusc]]."<ref>http://news.yahoo.com/s/nm/20050722/od_nm/science_caterpillar_dc;_ylt=AsJM4hXLtZaSbmgia82K4KESH9EA;_ylu=X3oDMTBiMW04NW9mBHNlYwMlJVRPUCUl </ref>▼
▲
==Vegeu també==
| |||