Corc del suro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: facilment > fàcilment
Línia 27:
[[Fitxer:Coraebus undatus corcho.JPG|thumb|Panna de suro infectada|esquerra]]En viure dos anys en la capa de creixement del suro poden crear danys importants entre els dotze a catorze anys que passen entre dues extracció de pannes. S'encontren arbres plens de galeries, el suro del qual no es pot profitar per a la producció de taps.<ref>{{ref-publicació |article=Una nova empresa vol tornar la força al sector del suro català |url=http://www.naciodigital.cat/noticia/70148/nova/empresa/vol/tornar/forca/al/sector/suro/catala |consulta= 4 de febrer del 2015|publicació= [[Nació Digital]] |data= {{data inici|2014|6|15}} |citació=En aquests darrers anys, però, l’aparició de plagues com el corc del suro que ha produït pèrdues molt importants en el rendiment pel que fa a qualitat del producte }}</ref> Les arbres infectats es poden fàcilment identificar per les taques negres típiques.<ref name = suro/>
 
El 1926, Ascenci Codina de la [[Institució Catalana d'Història Natural]] va proposar com remei de cobrir les alzines en acabar de pelar-les amb una pasta espesa de fang o argila, per tal d'evitar que els ous puguin posar-se i ofegar l'imago que de dintre volgués sortir. «El remei no pot ésser més econòmic» conclou.<ref name =Codina/>
 
Modernament, s'han desenvolupa trampes. Per poder estudiar el comportament i desenvolupar les feromones que atreuen els coleòpters adults, cal capturar adults verges vius, el que no és gaire fàcil en la natura. De 2007 a 2010 el [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] va desenvolupar mètodes nous per a capturar-les. Es va desenvolupar una [[trampa]] de color púrpura triangular, amb difusor d'atraients molt eficaç per a capturar les femelles. Com que el color púrpur és tant important que els atraïents, s'ha de vetllar a la mantenir neta i ben visible i evitar que s'embrosti.<ref name = suro/> Des del 2012 van començar les proves a gran escala. Les resultats són encorratjants, però l'operació és onerosa. La trampa només costat uns tres [[euro]]s, però amb l'instal·lació i el manteniment el cost total s'estima a uns cinquanta euros per trampa el 2013, i en zones infectades cal entre cuatre a sis trampes per hectàrea.<ref>{{ref-web |url=https://raulmuxach.wordpress.com/2014/01/13/guerra-al-corc-del-suro/ |títol= Guerra al corc del suro |consulta= 4 de febrer del 2015 |cognom= Muxach |nom=Raül |obra= |lloc= |editor= |data= {{data inici|2014|1|13}} |citació= |ref= }}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom= Tusell i Armengol |nom= Josep M. |enllaçautor= |cognom2= Mundet i Juliol |nom2= Roser |nom3= Quin |cognom3=Goday i Iglesia |capítol= |títol= Informe de resultats: seguiment de la prova pilot de captura massiva per al control del corc del suro (Coraebus undatus) |url=http://www.montnegrecorredor.org/biblioteca_documents/documents/informe_web.pdf |format= pdf |editorial= Consorci Forestal de Catalunya |data= 2014 |pàgines= 18 |citació= |ref= }}</ref>