Alcanar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Economia: He completat l'explicació del cultiu dels cítrics amb informació procedent d'un llibre recent.
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 50:
'''Alcanar''' és un [[municipi]] del [[Montsià]], situat a l'extrem sud de la [[comarca]], al límit amb el [[País Valencià]]. El nucli principal és eminentment agrícola, especialitzat en cítrics, mentre el nucli costaner de Les Cases ha estat dedicat tradicionalment a la pesca i la restauració.
 
Dintre del terme municipal d'Alcanar es poden trobar quatre nuclis de població, Alcanar, [[Les Cases d'Alcanar]], [[Alcanar-Platja]] i [[La Selleta]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = BEL i BELTRAN|nom = Agustí|títol = Alcanar|url = |edició = 1a ed.|llengua = Català|data = maig 2000|editorial = Edicions Cossetània|lloc = Valls|pàgines = 203|isbn = 84-898990-64-1}}</ref>
 
El nom d'Alcanar sembla que prové del [[llatí]] ''canabae'', que eren assentaments civils sorgits a recer d'establiments militars permanents o estacionals.<ref>[http://www.galeon.com/alcanaria/nom.html Origen del nom, per Agustí Bel i Beltran Origen del nom]</ref>
Línia 92:
 
=== El primer ferro ===
Segons els treballs d'excavació realitzats al [[Jaciment de Sant Jaumes-Mas d'en Serrà ]]<nowiki/>i a la [[Moleta del Remei]], es pot constatar indicis de nuclis poblacionals establerts dintre de l'actual terme municipal d'Alcanar a partir del s. VII aC, coincidint en una arribada de grups culturalment relacionables amb els Camps d'Urnes del ferro procedents possiblement dels territoris de més al Sud i Sud-Oest. <ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = VVAA|nom = |títol = Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane|url = |edició = 1a ed.|llengua = Català/castellà|data = abril 2008|editorial = Cevagraf, s.c.c.l.|lloc = |pàgines = 149|isbn = 978-84-612-2894-2}}</ref>
 
A la zona costanera del Nord del riu Sénia es pot constatar segons les diferents campanyes d'excavacions que s'han fet al [[Jaciment de Sant Jaumes-Mas d'en Serrà]] des de l'any 1997, que existia a la zona una unitat politicoterritorial fonamentada almenys en quatre assentaments, dos al terme municipal d'Alcanar, [[Jaciment de Sant Jaumes-Mas d'en Serrà|Sant Jaumes-Mas d'en Serrà]] i la [[Moleta del Remei]], i dos al terme municipal d'Ulldecona, [[La Cogula]] i [[La Ferradura]] tots ells inscrits dins d'un radi màxim de 5km.<ref name=":0" />
 
=== Els íbers ===
En època ibèrica destaca: el [[Poblat ibèric de la Moleta del Remei]], que forma part de [[Ruta dels Ibers|la Ruta dels ibers]], en un avançat estat de prospecció (iniciada al primer quart del segle XX) que va estar habitat en 3 fases diferenciades. La primera a la edat del ferro, del s. VII aC fins el primer terç del s. VI aC coincidint amb el poblament de Sant Jaumes-Mas d'en Serrà, després d'aquesta etapa restarà deshabitat uns 150 anys i es tornarà a ocupar cap al 450 aC aproximàdament i fins al s. II aC quan progressivament el poblament va minvant fins desaparèixer.<ref>{{Ref-llibre|cognom = AAVV|nom = |títol = Alcanar. La Moleta del Remei|url = |edició = 1a ed.|llengua = Català|data = novembre 2006|editorial = Gràfiques Ortells, s.l.|lloc = |pàgines = 22-23|isbn = 84-393-7284-1}}</ref>
 
=== Els romans ===
Línia 126:
Després de les gelades de meitat dels [[anys 50]], que van malmetre l'agricultura d'olivera i amb la proliferació de pous de regadiu, es va impulsar el cultiu de cítrics i vivers de cítrics. Això va portar una elevada prosperitat al poble, juntament amb la troballa per part d'Adrià Gil de Ferrana, d'una nova espècie: la navelate, valorada al mercat per ser dolça i tardana, que va repartir la llavor (branques per fer empelts) als pagesos que li sol·licitaven. Aquesta font econòmica ha estat sòlida fins als [[anys 2000]], quan la crisi dels cítrics, consistent en una caiguda dels preus per davall dels costos de producció, obliga els canareus a diversificar l'economia, principalment cap al sector serveis.
 
Malgrat la greu crisi que afecta el sector a Alcanar i la seva area d'influència directa és cltiven unes 7.500 hectàrees que produeeixen aproximàdament unes 120.000 tones de cítrics a l'any. La varietat predominant a l'actualitat és del grup de la mandarina clementina, destacant molt per sobre de la resta la varietat de clementina de Nules o Clemenules, és precisament aquesta la que s'està popularitzant darrerament com a [[clementina d'Alcanar]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Fundació Alícia|nom = |títol = La clementina d'Alcanar a la cuina|url = |edició = 1a ed.|llengua = català|data = novembre 2014|editorial = Onada Edicions|lloc = Benicarló|pàgines = 12|isbn = 978-84-15896-24-1}}</ref>
 
A [[Les Cases d'Alcanar|les Cases]] els restaurants gaudeixen d'un elevat reconeixement, fet que els ha arribat a donar durant tot l'any un volum estable de clients de qualitat. Durant els mesos d'estiu han tingut èpoques amb d'un ple de cap de setmana quasi constant. L'activitat turística recupera l'activitat del sectors de la distribució i serveis del municipi.