Segona República Francesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el descontent en > el descontentament en
Línia 72:
=== Govern provisional===
 
El govern establert amb caràcter de provisionalitat fins a les eleccions a Ll'Assemblea Nacional era de caràcter col·legiat, i es trobava format per un ampli ventall de republicans: liberals (com [[Francesc Aragó]] i Lamartine), radicals (Ledru-Rollin, Marrast, Flocon) i [[Socialisme|socialistes]] ([[Louis Blanc]]). Durant aquesta s'aproven tot un seguit de decrets de gran transcendència i inspirats en els ideals de la República democràtica i social: destaquen el sufragi universal masculí, l'abolició de l'esclavitud (abolida per la [[Primera República Francesa|Primera República]] i restablerta per [[Napoleó]]) i l'establiment dels anomenats "[[Tallers Nacionals]]", de propietat estatal i encarregats de donar feina als obrers desocupats.
 
Es van convocar eleccions legislatives amb sufragi universal masculí el 23 d'abril (les primeres d'aquestes característiques a França des del [[1794]]), en les quals el vot camperol va donar la victòria a les forces republicanes de tendència més moderada. Un cop conformada l'Assemblea Constituent el 4 de maig del 1848, aquesta proclamà de nou la República, i la política del país donà un gir de 180 graus en molts aspectes. Els radicals i socialistes foren apartats ràpidament del govern, establint-se una Comissió Executiva formada per Aragó, Pierre Marie de Saint-Georges, Garnier-Pagès, Lamartine i Ledru-Rollin. Amb un executiu d'aquestes característiques, refractari a les demandes socials que impulsaren en gran mesura la Revolució de Febrer, el trencament amb les masses urbanes es va fer més que evident. Així doncs, quan des del govern i des de la pròpia Assemblea es van desmantellar els Tallers Nacionals, la resposta fou una revolta popular centrada a París coneguda com les Jornades de Juny. Fou reprimida durament pel general republicà [[Louis-Eugène Cavaignac]], acabant amb qualsevol esperança de retorn a la concepció social de la nova República.