Evolució: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
LA EVOLUCION NO VALEH PAH NAH Etiquetes: escolar editor visual |
||
Línia 3:
En [[biologia]], l''''evolució''' és el procés de canvi en els [[tret (biologia)|trets]] [[heretabilitat|heretats]] d'una població d'organismes entre una [[generació]] i la següent. Els [[gen]]s que són transmesos a la descendència d'un organisme [[expressió gènica|produeixen]] els trets heretats que formen la base de l'evolució. Les [[mutacions]] en els gens poden produir trets nous o modificats en els individus, resultant en l'aparició de [[variació genètica|diferències heretables]] entre organismes, però els trets nous també poden provenir de la transferència de gens entre poblacions, en el cas de la [[migració]], o entre espècies, en el cas de la [[transferència horitzontal de gens]]. En espècies que es reprodueixen [[reproducció sexual|sexualment]], la [[recombinació genètica]] produeix noves combinacions de gens, que poden incrementar la variació en trets entre organismes. L'evolució té lloc quan aquestes diferències heretables esdevenen més comunes o més rares en una població.
LA EVOLUCION NO VALEH PAH NAH
Hi ha dos mecanismes principals que impulsen l'evolució. El primer és la [[selecció natural]], un procés que crea trets heretables que són útils per sobreviure i per reproduir-se que fan esdevenir més comú en una població, i trets perjudicials que fan esdevenir més rar. Això passa perquè els individus amb trets avantatjosos tenen més possibilitats de reproduir-se, de manera que més individus de la generació següent hereten aquests trets.<ref name=Futuyma/><ref name=Lande>{{ref-publicació |autor=Lande, R.; Arnold, S. J |any=1983 |article=The measurement of selection on correlated characters |publicació=Evolution |volum=37 |pàgines=1210–26|doi=10.2307/2408842}}</ref> Al llarg de moltes generacions, apareixen [[adaptació|adaptacions]] a través d'una combinació de petits canvis aleatoris successius en els trets, i la selecció natural de les variants més ben adaptades al seu ambient.<ref name="Ayala">{{ref-publicació |autor=Ayala FJ |article=Darwin's greatest discovery: design without designer |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |volum=104 Suppl 1 |pàgines=8567–73 |any=2007 |pmid=17494753 |url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/104/suppl_1/8567 |doi=10.1073/pnas.0701072104}}</ref> El segon és la [[deriva genètica]], un procés independent que causa canvis aleatoris en la freqüència d'un tret en una població. La deriva genètica resulta del joc de probabilitats implicat en si un determinat tret serà transmès a mesura que els individus sobreviuen i es reprodueixen. Tot i que els canvis produïts en una única generació per la deriva i la selecció són petits, amb cada generació s'acumulen diferències que poden, al llarg del temps, causar canvis substancials en els organismes.▼
▲Hi ha dos mecanismes principals que impulsen l'evolució. El primer és la [[selecció natural]], un procés que crea trets heretables que són útils per sobreviure i per reproduir-se que fan esdevenir més comú en una població, i trets perjudicials que fan esdevenir més rar. Això passa perquè els individus amb trets avantatjosos tenen més possibilitats de reproduir-se, de manera que més individus de la generació següent hereten aquests trets.<ref name="Futuyma" /><ref name="Lande">{{ref-publicació |autor=Lande, R.; Arnold, S. J |any=1983 |article=The measurement of selection on correlated characters |publicació=Evolution |volum=37 |pàgines=1210–26|doi=10.2307/2408842}}</ref> Al llarg de moltes generacions, apareixen [[adaptació|adaptacions]] a través d'una combinació de petits canvis aleatoris successius en els trets, i la selecció natural de les variants més ben adaptades al seu ambient.<ref name="Ayala">{{ref-publicació |autor=Ayala FJ |article=Darwin's greatest discovery: design without designer |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |volum=104 Suppl 1 |pàgines=8567–73 |any=2007 |pmid=17494753 |url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/104/suppl_1/8567 |doi=10.1073/pnas.0701072104}}</ref> El segon és la [[deriva genètica]], un procés independent que causa canvis aleatoris en la freqüència d'un tret en una població. La deriva genètica resulta del joc de probabilitats implicat en si un determinat tret serà transmès a mesura que els individus sobreviuen i es reprodueixen. Tot i que els canvis produïts en una única generació per la deriva i la selecció són petits, amb cada generació s'acumulen diferències que poden, al llarg del temps, causar canvis substancials en els organismes.
Una [[espècie]] es pot definir com un grup d'organismes que es poden reproduir l'un amb l'altre i produir descendència fèrtil. Quan una espècie queda separada en poblacions que [[aïllament reproductiu|no poden aparellar-se entre elles]], les mutacions, la deriva genètica i la selecció natural causen una acumulació de diferències amb el pas de les generacions i l'[[especiació|aparició de noves espècies]].<ref>{{wikiref |id=Gould-2002 |text=Gould 2002}}</ref> Les semblances entre els organismes suggereixen que totes les espècies conegudes [[avantpassat comú|descendeixen d'un avantpassat comú]] (o d'un patrimoni gènic ancestral) per aquest procés de divergència gradual.<ref name=Futuyma>{{ref-llibre |cognom=Futuyma |nom=Douglas J. |enllaçautor=Douglas J. Futuyma |any=2005 |títol=Evolution |editorial=Sinauer Associates, Inc |lloc=Sunderland, Massachusetts |isbn=0-87893-187-2}}</ref>
| |||