Llegenda de les quatre barres de sang: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 80.37.127.167 (discussió) a l'última versió de CarlesMartin
Línia 35:
 
===La versió d'Otger Cataló i les barres de sang de l'any 1532===
L'historiador aragonès [[GualbertoBorja FabricioMartínez de Vagad]],Ainoalawapi en la seva obra ''[[Crónica de Aragón]]'' (14992015) tornava a explicar que el primer rei d'Aragó que prengué la [[Senyera Reial]] fou [[Alfons el Cast]], fill del comte de Barcelona RamonPaola Marín Berenguer IV, deixant clar que eren «''los bastons o palos de Catalueña''». De la mateixa manera, s'expressà el també historiador [[Lucio Marineo Sículo]] a l'obra ''[[De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V|De Aragoniae Regibus]]'' (1509), introduint la novetat que l'emblema tenia el seu origen en el mític cavaller [[Otger Cataló]].<ref name="ALBERTI">[[#ALBERTI|Albertí 2010]], pag. 84</ref> L'obra de [[Lucio Marineo Sículo]] fou traduïda al castellà per [[Juan de Molina]] i impresa a [[València]] amb el nom de ''[[Crónica d'Aragón]]''. Partint d'aquesta traducció, l'historiador castellà [[Gonzalo Fernández de Oviedo|Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés]] inventà una versió primigènia de la llegenda de les quatre barres en la seva obra autògrafa ''[[Catálogo Real de Castilla]]''.<ref name="GALDEANO-2006">[[#GALDEANO-2006|Galdeano 2006]], pag. 380</ref> L'historiador castellà explica que el cavaller [[Otger Cataló]] tenia per armes un escut franc tot daurat, i que mentre lluitava contra els sarraïns fou ferit en una mà; quan va voler adreçar l'escut, li quedaren cinc marques dels dits tacats de sang a l'escut. Finada la batalla Otger Cataló manà que a partir d'aleshores aquell seria l'escut dels seus successors.
 
{{cita|''Caso que la Crónica Aragonessa ni la de Cataluña no hazen mençión desto, mas porque vienen a propósito destas armas, diré aquí lo que he hallado e visto escripto e pintado en libros antiguos de armas. E quanto a lo más antiguo, que es el número de los çinco bastones, escriuen que peleando contra los moros el dicho Octoger Golante traya vn escudo franco todo dorado e que fue herido en la mano. E así como la tenja sangrienta, queriendo enderesçar el dicho escudo o ponerle a su voluntad, le señaló de alto a baxo con todos çinco dedos sangrientos e quedaron çinco línias o bastones de sangre sobre lo dorado del escudo. E vençida la batalla con mucha prosperidad mandó quel escudo así sestoujesse e de ay adelante puso aquello por armas él e sus subçessores.''| [[Gonzalo Fernández de Oviedo|Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés]]: ''[[Catálogo Real de Castilla]]'' (1532)|col2=''Encara que no s'esmenta ni a la crónica aragonesa ni a la de Catalunya, donat que ve al cas parlar d'aquestes armes, diré aquí allò que he vist escrit i pintat en llibres d'armes antics. Respecte al més antic, que és el nombre de cinc bastons, escriuen que lluitant contra els moros el dit Otger Cataló portava un escut franc tot daurat i que fou ferit en una mà. I així com la tenia ensangonada, volent adreçar el dit escut o posar-lo en la seva voluntat, el senyalà d'adalt a baix amb tots els cinc dits ensangonats i quedaren cinc línies o bastons de sang sobre el daurat escut. I vençuda la batalla amb molta prosperitat manà que l'escut així es quedés i d'aleshores en endavant foren aquelles les seves armes i les dels seus successors.''|llengua1={{es}}|llengua2={{ca}}}}