Eugeni IV: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Cap resum de modificació
Línia 15:
|Lloc de defunció = [[Roma]], [[Estats Pontificis]]
}}
'''Eugeni IV''' ([[Venècia]], [[1383]] - † [[Roma]], [[23 de febrer]] de [[1447]]) va ser papa de l'[[Església Catòlica]] des del [[1431]] al [[1447]].
 
De nom '''Gabriele Condulmer''', va néixer a [[Venècia]], al si d'una família de mercaders adinerats. Va entrar a l'orde dels [[Celestins]] i va sorgir com una figura prominent durant el pontificat del seu oncle, el papa [[Gregori XII]], qui el va nomenar bisbe de [[Siena]], la qual cosa provocaprovocà la repulsa de la classe política de la ciutat, -contrària al nomenament d'un bisbe estranger de 24 anys. Condulmer va renunciar al lloc, convertint-se llavors en el tresorer papal del seu oncle, Cardenal de San Marc i San Clement (Basíliques ambdues), i després cardenal de la Basílica de Santa Maria a Trastever.
 
Li va ser de molta utilitat al Papa [[Martí V]], la qual cosa el va portar a ser ràpidament escollit com el seu successor. Va ser coronat a [[Roma]] l'[[11 de març]] del [[1431]]. Abans de la seva elecció va firmar un acord per escrit amb els cardenals, en el qual es comprometia a distribuir-los la meitat dels guanys de l'Església i, en addició, va prometre consultar-los tot tipus d'interrogants d'importància, tant espirituals com temporals. En prendre la Cadira Papal, les seves mesures violentes en contra de les nombroses relacions establertes amb els Colonna pel seu predecessor, el Papa Martí V (Otó de Colonna), el van portar a tenir una seriosa confrontació amb aquesta poderosa família que recolzava els drets de Roma sobre els interessos del papat. La confrontació no va durar gaire, i ambdues parts van arribar a una treva poc després.
 
PeròTot i això, el fet de major importància en el pontificat d'Eugeni va ser la gran lluita entre el papa i el [[Concili de Basilea]], part de l'històric moviment conciliar. El [[23 de juliol]] de [[1431]], el seu legat va donar obertura al concili, el qual havia estat convocat per Martí V, però, enper no confiar en els seus propòsits i en observar la poca assistència, el papa va redactar una butlla el [[18 de desembre]] del [[1431]], dissolent així el concili i convocant-ne un altre perquè es reunís a [[Bolonya]] 18 mesos després. El concili va fer front a aquestes expressions prematures de prerrogativa papal.
 
Eugeni IV i [[Alfons el Magnànim]] van negociar un arranjament de les seves diferències en la primavera de 1443, donant lloc a un [[Pau de Terracina|acord formal]] a [[Terracina]] el 14 de juny 1443. Sota els termes d'aquest tractat, Eugeni va reconèixer Alfons com a [[rei de Nàpols]] i del seu [[Ferran I de Nàpols|fill Ferran]] com a successor, a canvi del reconeixement d'Eugeni com a papa, i de retirar el suport a [[Fèlix V]] i el [[Concili de Basilea, Ferrara i Florència|Concili de Basilea]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stieber |nom=Joachim W. |títol=Pope Eugenius IV, the Council of Basel and the Secular and Ecclesiastical Authorities in the Empire |url=http://books.google.cat/books?id=5R_2clxgcr4C&pg=PA196&dq=Terracina+on+14+June+1443.+Under+the+terms+of+this+treaty+kingdom&hl=ca&sa=X&ei=G485VMGgG4Lsaou1gOgJ&ved=0CCAQ6AEwAA#v=onepage&q=Terracina%20on%2014%20June%201443.%20Under%20the%20terms%20of%20this%20treaty%20kingdom&f=false |llengua=anglès |editorial=Brill |data=1978 |pàgines=197-198 |isbn=9004052402}}</ref>
 
Les profecies de San Malaquies es refereixen a aquest papa com ''Lupa Cælestina'' (Lloba alcavota), citació, que fa referència erròniament a la seva pertinença a l'Ordre Alcavota, quan en realitat era agustiniaagustina. Així mateix, la citació recull que abans del seu pontificat va ser bisbe de Siena, les armes del qual representen una lloba.
 
{{papa|Martí V|[[1431]] - [[1447]]|Nicolau V}}