Translatio imperii: diferència entre les revisions

El concepte deLa '''translatio imperii''' és una [[locució llatina]] que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions. Segons aquesta teoria, elaborada per clergues intel·lectuals del segle XII i XIII, la transferència de poder va d’est cap a oest: de l’imperi bizantí a l’imperi germànic.<ref name = jc>{{ref-publicació|cognom=Jordi|nom=Cerdà|títol=Qüestions preliminars|publicació=Introducció a la literatura europea|data=2011|pàgines=9}}</ref> Aquest poder heretat dóna legitimitat a la dinastia o nou poder. Es pot veure reforçat per relats mítics que accentuen el llinatge reial.

La teoria de translatio imperii assenta les seves bases en l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures.<supref name = jc/> Segons l'historiador medieval [[Otó de Freising]] (c. 1110- c. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (bizantins), seguidament dels grecs als francs, dels francs als llombards i d’aquests últims als germànics. Pels historiadors francesos, en canvi, l’imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.<ref>1{{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor=|títol=Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval |volum=Volum 198 de ''Manuals Humanitats'' |editorial= Universitat Oberta de Catalunya |lloc= |data=2006 |pàgina=16 |col·lecció= |isbn= 9788497884914 |citació= |ref= }}</supref>