Translatio imperii: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: clergues intel•lectuals del > clergues intel·lectuals del
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Títol cursiva}}
El concepte deLa '''translatio imperii''' és una [[locució llatina]] que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions. Segons aquesta teoria, elaborada per clergues intel·lectuals del segle XII i XIII, la transferència de poder va d’est cap a oest: de l’imperi bizantí a l’imperi germànic.<ref name = jc>{{ref-publicació|cognom=Jordi|nom=Cerdà|títol=Qüestions preliminars|publicació=Introducció a la literatura europea|data=2011|pàgines=9}}</ref> Aquest poder heretat dóna legitimitat a la dinastia o nou poder. Es pot veure reforçat per relats mítics que accentuen el llinatge reial.
 
La teoria de translatio imperii assenta les seves bases en l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures.<supref name = jc/> Segons l'historiador medieval [[Otó de Freising]] (c. 1110- c. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (bizantins), seguidament dels grecs als francs, dels francs als llombards i d’aquests últims als germànics. Pels historiadors francesos, en canvi, l’imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.<ref>1{{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor=|títol=Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval |volum=Volum 198 de ''Manuals Humanitats'' |editorial= Universitat Oberta de Catalunya |lloc= |data=2006 |pàgina=16 |col·lecció= |isbn= 9788497884914 |citació= |ref= }}</supref>
Segons Otó de Freising (c. 1110- c. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (bizantins), seguidament dels grecs als francs, dels francs als llombards i d’aquests últims als germànics. Pels historiadors francesos, en canvi, l’imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.<sup>1</sup>
 
[[Jacques Le Goff]]<ref>Le Goff, Jacques. ''La civilisation de l'Occident médieval''. Paris. 1964</ref> va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic o la decadència de la història); la necessitat de legitimitat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i a la tradició del [[dret diví dels reis]] (visible al propi títol de "sacre" de l'imperi germànic). Ja [[Virgili]] va voler augmentar el prestigi dels romans en fer-los hereus d'Enees i per tant de la mítica Troia. Igualment a l'edat mitjana es va voler entroncar els monarques vigents amb l'esplendor clàssic: Brut (fill d'Enees) hauria fundat Gran Bretanya i Astíanax estaria a l'origen del llinatge franc, entre d'altres.
 
L'equivalent cultural del ''translatio imperii'' és el ''translatio studii,'' encunyat per [[Chrétien de Troyes]].
[[Jacques Le Goff]]<ref>Le Goff, Jacques. ''La civilisation de l'Occident médieval''. Paris. 1964</ref> va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic o la decadència de la història); la necessitat de legitimitat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i a la tradició del [[dret diví dels reis]] (visible al propi títol de "sacre" de l'imperi germànic).
 
Ja [[Virgili]] va voler augmentar el prestigi dels romans en fer-los hereus d'Enees i per tant de la mítica Troia. Igualment a l'edat mitjana es va voler entroncar els monarques vigents amb l'esplendor clàssic: Brut (fill d'Enees) hauria fundat Gran Bretanya i Astíanax estaria a l'origen del llinatge franc, entre d'altres.
 
L'equivalent cultural del translatio imperii és el translatio studii, encunyat per [[Chrétien de Troyes]].
 
==Referències==
{{referencies|2}}
<references />
 
[[Categoria:Edat mitjana]]