Joaquín Chapaprieta Torregrosa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Joaquín Chapaprieta.jpg|thumbnail]]
'''Joaquín Chapaprieta i Torregrosa''' ([[Torrevella]], [[26 d'octubre]] de [[1871]] - [[Madrid]], [[14 d'octubre]] de [[1951]])
== Biografia == El seu pare, Vicente Chapapría Fortepiani, d'origen [[Gènova|genovés]], tenia negocis d'importació de fustes, que transportava en els seus propis vaixells i comercialitzava a Torrevella i [[Alacant]]. Va cursar els seus estudis de Batxillerat en el Seminari d'[[Oriola]], i els de Dret a Madrid i [[Bolonya]]. Exercint en un bufets de gran categoria, com els de [[Francisco Puigcerver]] i [[Santiago Alba Bonifaz]], especialitzant-se en temes contenciós-administratius, va assolir gran renom en algunes causes sonades, com la derivada d'un accident ferroviari, i es va especialitzar en dret financer. Fou [[diputat]] provincial ([[1898]]), diputat a Corts amb [[Sagasta]] ([[1901]]), i més endavant Senador per [[La Corunya]] i [[Valladolid]], dirigint posteriorment l'esquerra liberal. En [[1903]] va ser Director General de Propietats i després Director General d'Administració. En [[1915]], Sotssecretari de Gràcia i Justícia; a l'any següent, d'Hisenda, i ja en [[1922]], Ministre de Treball. Va tenir el seu més destacada activitat política i hisendística durant la II República. Diputat en [[1933]], des del [[6 de maig]] de [[1935]] va ser Ministre d'Hisenda amb [[Alejandro Lerroux]]. Va continuar sent-lo el [[25 de setembre]], quan va ocupar la presidència del [[Consell de Ministres]] ([[cap del govern]]) amb el suport de la [[CEDA]] i els agraris. Finalment, en el gabinet de [[Manuel Portela Valladares]] va ocupar la cartera d'Hisenda, fins al 30 de desembre, que va dimitir. A les eleccions de febrer de 1936 es va presentar pel partit Republicà Independent d'Alacant, però després de l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] es va retirar de la política.
▲== Obras ==
* ''La paz fue posible: memorias de un politico''. Prologo de J. Chapaprieta Otsein. Estudi preliminar de [[Carlos Seco Serrano]]. Barcelona. Editorial Ariel, 1972.
== Bibliografia ==
* Manuel Ferrández Andreu: ''Mis vivencias con D. Joaquín Chapaprieta: autobiografía'', Alicante, Instituto Municipal de Cultura Joaquín Chapaprieta Torregrosa, 2000. ISBN 978-84-89974-18-0
* Miguel Martorell Linares: “La reforma del Estado liberal. Joaquín Chapaprieta en la Crisis de la Restauración”, ''Hispania'', vol. LVIII/1, enero-abril de 1998, pp. 261-282.
* Miguel Martorell Linares: "Joaquín Chapaprieta: de la izquierda dinástica a la derecha republicana", en F. Comín, [[Pablo Martín-Aceña|P. Martín-Aceña]] y M. Martorell (eds.): ''La Hacienda española y sus ministros. Del 98 a la Guerra Civil'', Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2000, pp. 397-433.
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions
| |||