Universitat de Pàdua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Línia 8:
Els estudiants es dividien en dues nacions: els italians i els estrangers.
 
Des del [[segle XV]] al XVIII, la universitat és coneguda per la seva investigació, sobretot en les matèries de medicina, astronomia, filosofia i lleis, gràcies en part a la llibertat i la independència garantida per la protecció de la [[República de Venècia]], de la qual Pàdua formava part, i contra la influència de l'[[església catòlica]]. En aquesta època, la universitat adoptàeladoptà el lema: ''Universa Universis Patavina Libertas''.
 
Des del 1539 la universitat té com a sèuseu principal el Palau Bo, que anteriorment fóra propietat d'un carnicercarnisser, per això va prendre com a símbol un cap de bou.
 
Pàdua fou la primera universitat a donar un títol acadèmica a unadona, [[Elena Lucrezia Cornaro Piscopia]], que aconseguí la titolaciótitulació en filosofia el 25 de juny de 1678.
 
El jardí botànic de Pàdua, obert al públic el 1545, és el segon en el món (després del de [[Pisa]], inaugurat el 1544, tot i que la ubicació d'aquest últim canvià en el temps). La universitat gestiona també nou museus, entre els quals es troba el Museu d'Història de la Física.
 
El 1943 el rector [[Concetto Marchesi]] convida públicament els estudiants a rebel·lar-se i lluitar contra el [[feixisme]], acció que l'obliga a fugirafugir a [[Suïssa]]. Per les seves activitats enlesen lluitesles delluites lliberaciód'alliberament contra el nazifeixisme, la Universitat de Pàdua és l'única a Itàlia en rebre la medalla d'or al valor militar.
 
{{Grup Coïmbra}}