Codi Civil francès: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Code Civil 1804.png|thumb|Primera pàgina de l'edició original del Codi Civil Francès de [[1804]]]]

El '''Codi Civil [[França|francès]]''' (o '''Codi de Napoleó''' o '''Codi Napoleònic''') és un dels més coneguts [[codi civil|codis civils]] del món. Fou creat per una comissió a la qual li va ser encomanada la recopilació de la tradició jurídica francesa, va donar com a resultat la promulgació del "''Code civil des Français''" el [[21 de març]] de [[1804]], durant el govern de [[Napoleó Bonaparte]].

== Origen ==

A l'assumir el Primer Consolat, [[Napoleó]] es va proposar com meta, dintre del procés de la [[Revolució Francesa]], refondre en un sol text legal el cúmul de la tradició jurídica francesa, per a així acabar amb l'estructura jurídica del l'[[Antic Règim]]. Aquesta estructura es trobava sostinguda en dos eixos. Primer, tenia per base el tradicional dret francogermà del [[nord]], amb influències germàniques tant dels principats alemanys com dels [[Països Baixos]]. En segon lloc, la tradició [[dret romà|romanista]] basada en el [[Corpus Iuris Civilis]], encara que modificada pels comentaristes [[edat mitjana|medievals]], del [[sud]] de [[França]]. La comissió encarregada de la redacció del Codi va estar composta pel president del [[Tribunal de Cassació]] [[François Denis Tronchet|Tronchet]], el jutge de la mateixa cort [[Jacques de Malleville|Malleville]], l'alt oficial administratiu [[Jean-Étienne Portalis|Portalis]] i l'antic membre del [[Parlament de París]] [[Félix Julien Jean Bigot de Preameneu|Bigot de Préameneu]], la comissió va estar sota la direcció de [[Jean-Jacques de Cambàceres|Cambacérès]]. En el termini de quatre mesos va presentar un esborrany que va ser enviat a la Cort Superior i la Cort de Cassació perquè presentessin les seves observacions. Finalment va ser revisat pel consell d'Estat, presidit per [[Napoleó]], abans de ser enviat al parlament per a la seva aprovació. Malgrat que Bonaparte era només un [[soldat]], la seva poderosa i impressionant personalitat va ajudar a superar els obstacles que van presentar les Corts i l'obstrucció de l'aparell burocràtic. La seva participació es va veure reduïda a petits però transcendentals aspectes (com el [[divorci]] i l'[[adopció]]) on van jugar els seus interessos personals. {{cita|Ma vraie gloire n'est pas d'avoir gagné quarante batailles; Waterloo effacera le souvenir de tant de victoires. Ce que rien n'effacera, ce qui vivra éternellement, c'est mon Code Civil (''en [[francès]]'').

* '''Llibre Segon''': ''Dels béns i de les diferents modificacions de la propietat'' (Articles 516 al 710); i

* '''Llibre Tercer''': ''De les diferents maneres d'adquirir la propietat'' (Article 711 al 2302).

== Vegeu també ==

* [[Codi civil]]