'''Joan de Beaumont''' ([[3 d'abril]] de [[1419]] - [[28 de març]] de [[1487]]) fou el prior de l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]] al [[Regne de Navarra]] i canceller d'aquest regne. De la brancafacció dels [[beamontesos]], enfrontada amb elsla dels [[agramontesos]], fou un fidel partidari del príncep [[Carles de Viana]] en la [[Guerra civil navarresa]] que aquest va ferconduir contra el seu pare, [[Joan II d'Aragó]], i van partir presó després de la derrota.
El juny de 1455, el Prínceppríncep li va concedir els títols de vescomte d'[[Abarca]] i [[Aberoa]], després que, un any abans, havia intentat serobtenir el bisbebisbat de Pamplona sense èxit, ja que, tot i ser monjo de l'orde de Sant Joan, tenia fills naturals.
VaEl venir1460 elva 1460anar a Catalunya amb el Príncep de Viana a Catalunya i, quan va esclatar la [[Guerra civil catalana]], es va posaralinear delamb bàndolel delsConsell del revoltatsPrincipat, fins al punt que fou el [[lloctinent de Catalunya]] del rei Enric IV de Castella, a quiqual seel liConsell va oferir la corona el 12 de setembre de 1462. Amb tot, quan aquest rebutjàrenuncià la corona, el juny de 1463, fra Joan de Beaumont, que estavatenia encarregatal deseu càrrec la defensa de [[Vilafranca del Penedès]], va rendir la ciutat i es va passar al bàndol reialista el 1464.
Amb Maria de Cristi Erviti va tenir dos fills naturals: MartíMartín de Beaumont i Menaldo de Beaumont.
