Andalusia Oriental: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Andalusia Oriental''', ''Alta Andalusia'' o ''Regió de Granada''<ref name="dialnet">[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=252133 Lacomba Abellán, Juan Antonio. "Regionalismo, regeneracionismo y organización regional del estado: los planteamientos de J. Sánchez de Toca". Revista de Estudios Regionales. ISSN 0213-7585. Nº 51. 1998. Págs. 229-254.]</ref> és una [[regió]] geogràfica, històrica i cultural, situada a l'est d'[[Andalusia]], formada pels territoris històrics del [[Regne de Granada]] i del [[Regne de Jaén]], aquest últim pertanyent a la [[Corona de Castella]] amb anterioritat a la incorporació del Regne de Granada a Castella de banda dels [[Reis Catòlics]].

L'àmbit territorial d'Andalusia Oriental correspon al de les províncies de [[província d'Almería|Almería]], [[província de Granada|Granada]], [[província de Jaén (Espanya)|Jaén]] i [[província de Màlaga|Màlaga]], és a dir, s'identifica grosso modo amb el qual, fins a la [[Divisió provincial de 1833 a Andalusia|divisió en províncies, de 1833]], corresponia als [[Regne de Granada (Corona de Castella)|regnes de Granada]] i [[Regne de Jaén (Corona de Castella)|de Jaén]]. A partir de la nova provincialització, aquest àmbit territorial comença a arreplegar-se en textos i en diferents propostes d'organització territorial,<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo name=252133 Lacomba Abellán, Juan Antonio. "Regionalismo, regeneracionismo y organización regional del estado: los planteamientos de J. Sánchez de Tocadialnet". Revista de Estudios Regionales. ISSN 0213-7585. Nº 51. 1998. Págs. 229-254.]</ref> com una única subregió,<ref>"El fet bàsic és que, fins a fa molt poc, i fins i tot avui, s'acostumava a dividir Andalusia en dos grans conjunts subregionals: Andalusia Occidental i Andalusia Oriental".{{ref-llibre|cognom= [[Antonio López Ontiveros|López Ontiveros, Antonio]]

}}</ref> bé denominada simplement com "Granada",<ref>"Les quatre províncies d'Almeria, Jaén, Màlaga i Granada, sotmeses a la jurisdicció de l'audiència i a l'autoritat del capità general d'aquesta mateixa ciutat, poden designar-se amb el nom genèric de granadines".{{ref-llibre|cognom= Lafuente Alcántara|nom= Miguel|enllaçautor= |títol= Historia de Granada comprendiendo la de sus cuatro provincias Almería, Jaén, Granada y Málaga, desde remotos tiempos hasta nuestros días|url= http://books.google.cat/books?id=eORKeJvWDtkC&printsec=frontcover&dq=%22Lafuente+Alc%C3%A1ntara%22+Historia+de+Granada&lr=&ei=fTSDS_OPCaSCygTdye2OCw&client=firefox-a&cd=3#v=onepage&q=&f=false|consulta= 23 de febrer de 2010 |llengua= |altres= |edició= |any= 1843|editor= |editorial= Imprenta y librería de Sanz|lloc= Granada|isbn= |capítol= |pàgines= |cita= }}</ref> bé amb altres denominacions, com [[Alta Andalusia]] encara que, segons autors com Marvau o Jean Sermet,<ref>Sermet, Jean (1956): ''La España del Sur'', Editorial Juventud S.A., Barcelona</ref> sempre amb el mateix àmbit geogràfic.<ref name="ONTIVEROS">ONTIVEROS (2003):819</ref> L'actual denominació, comença a utilitzar-se ja entrat el [[segle XX]], especialment en l'àmbit administratiu, fins que la doctrina la consagra, "en el context del subdesenvolupament andalús".<ref>{{ref-llibre|cognom= Cazorla Pérez

}}</ref> En el últim terç del segle, autors com José Cazorla o Huetz de Lemps,<ref>Huetz de Lemps, A. (1976): ''L'Espagne''. Edt. Masson. París. p.134</ref> confirmen la dicotomia subregional d'Andalusia. No obstant això, després del desenvolupament de l'[[Comunitat Autònoma d'Andalusia|autonomia andalusa]], i els canvis soci-econòmics operats en les diferents províncies, bona part dels geògrafs i sociòlegs del [[segle XXI]] entenen que la divisió en dues Andalusies ha d'entendre's obsoleta.<ref>ONTIVEROS (2003):819<name="ONTIVEROS"/ref> A partir dels anys dos mil, des de determinats àmbits s'ha desvinculat a la Província de Màlaga d'Andalusia Oriental.<ref>[[Antonio López Ontiveros|López Ontiveros, Antonio]] (2003): ''Unidad y variedad de Andalucía'', Capítol 21 de ''Geografía de Andalucía'', Editorial Ariel, Barcelona, ISBN 84-344-3476-8, p.821</ref>