Reichstag (edifici): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 14940815 de Langtoolbot (Discussió)
Línia 101:
El 1955 el Bundestag de la [[RFA]] va assolir un acord per a una restauració completa tot i que encara no se sabia del cert quin ús se li anava a donar a l'edifici a la nova Alemanya dividida i a la primavera de 1957 l'Estat va invertir els primers 500.000 [[marc alemany|DM]] per al manteniment del Reichstag. L'arquitecte Paul Baumgarten va rebre l'encàrrec de la reconstrucció després de guanyar el 1961 un concurs en què l'accés havia estat força restringit. Les obres van durar fins a 1973. Nombrosos elements ornamentals de la [[façana]] van desaparèixer, es va reduir l'altura de les torres dels extrems i no es va reconstruir la cúpula. La remodelació de l'interior va ser important i es va crear una nova planta a fi de tenir més superfície aprofitable. La grandària de la sala de plens es va doblar i podria haver acollit a tots els parlamentaris d'una hipotètica Alemanya reunificada. Al retirar-se les quatre potències ocupants el 1971, ni tan sols els plens podien celebrar-se al [[Berlín Occidental]], aïllat al mig de la [[República Democràtica Alemanya]]. En les noves sales només era possible celebrar les reunions de comitè i les assemblees internes dels grups parlamentaris.
 
Les reformes de Baumgarten, que comptaven amb el suport de les autoritats competents, poden semblar avui dia una mica rigoroses, però s'expliquen analitzant el context històric. Baumgarten es va valer de les austeres formes arquitectòniques d'actualitat dels anys 60. Qualsevol tipus de decoració estava proscrit i predominaven les línies rectes i les superfícies planes. L'estil del segle anterior era considerat recarregat, i amb prou feines se li concedia importància al [[conjunt històric-artístic|valor històric]]. En el cas concret del Reichstag, consideracions estètiques a part, pesaven motius ideològics: va començar sent el símbol d'una forma de govern predemocràtica (encaratot tractant-sei ser d'un parlament), després d'una [[democràcia]] feble i finalment d'una brutal [[dictadura]]. La jove democràcia alemanya donava els seus primers passos i el més conseqüent semblava reformar el Reichstag seguint estrictament patrons estètics contemporanis, com a manera de distanciar-se del seu terrible passat.
 
Així doncs, Baumgarten va retirar una gran quantitat d'elements ornamentals de les façanes i no només pel seu rebuig a l'estil del XIX, sinó també perquè en el transcurs de la guerra molts d'ells havien resultat danyats i no eren més que una pila irrecognoscible. A principis dels 90 es va debatre la procedència de mantenir o no els canvis de Baumgarten. Finalment, les reformes es van desfer i amb prou feines esse'n pot percebre avui rastredia d'ellesel rastre.
 
Des de la seva construcció fins al final de la [[Guerra Freda]] (1961-1989), el [[Mur de Berlín]] transcorria enganxat a la part oriental del Reichstag, on era possible visitar un museu sobre el Bundestag i la història del edifici. Era comú portar a les visites d'estat a la terrassa exterior perquè poguessin contemplar les vistes per sobre del mur. Des de 1971 es va exhibirfer a l'edifici una exposició sobre la història d'Alemanya que va ser vista per diversos milions de persones.
 
Després de la [[Reunificació alemanya]] el 3 d'octubre de 1990, el Bundestag en ple va acordar després d'un acalorat debat traslladar el govern federal de [[Bonn]] a [[Berlín]], retornant al Reichstag les seves antigues funcions de seu del poder legislatiu.