Pegaso Z-102: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 31:
La realització de supercotxes, com els turismes Pegaso, dins d'un programa d'industrialització autàrquic és justificat per la necessitat del règim de crear un símbol que representés l'orgull en relació a un passat industrial perdut. En aquell moment estava molt present la referència dels luxosos [[Hispano-Suiza]] construïts a les mateixes instal·lacions del barri industrial de La Sagrera, a [[Barcelona]], que s'havien de recuperar per a fabricar els Pegaso. El dissenyador tècnic va ser l'enginyer [[Vilfred Ricart]]. La fabricació d'aquests cotxes va permetre donar prestigi i publicitat a una marca que acabava de néixer.<ref>[http://www.pegasoqueestasenloscielos.es/especiales/historiaz102.htm Historia del Pegaso Z-102] (castellà)</ref>
La necessitat d'organitzar un aprenentatge de qualitat a ''CETA'' va ser un altre dels motius per al llançament dels esportius. Es considerava que un procés lent
Una característica dels Pegaso era que la major part de les peces havien d'estar fetes a la mateixa fàbrica, sense gaire subcontractació. Només alguns components s'adquirien a tercers i altres, com l'equip d'encès Bosch, les llantes d'alumini Borrani i els frens Lockeed, etc. eren d'importació.
|