Du wahrer Gott und Davids Sohn, BWV 23: diferència entre les revisions

Aquesta cantata i l'anterior [[Jesus nahm zu sich die Zwölfe, BWV 22|BWV 22]] constituïren la prova que Bach féu per accedir a la plaça de ''kantor'' de l'Església de sant Tomàs de Leipzig, el febrer de 1723. Bach l'havia compost a [[Köthen]] amb només tres moviments seguint la influència italiana del moment, i li va afegir el coral final per tal de complaure el tarannà molt conservador, no només en temes musicals, de la ciutat de Leipzig, possiblement duna obra anterior. És probable que aquesta cantata fos interpretada de nou l'any següent, el 20 de febrer, moment en què Bach reforçà el cor final amb el cornetto i trombons. Igual que la BWV 22, el llibret és d'autor anònim i està relacionat amb l'evangeli del dia [[Evangeli segons Lluc|(Lluc]] 18, 31-34), en aquest cas amb el passatge que narra la curació d'un cec que seguia Jesús i li demanava cridant: Jesús, Fill de David, tinguis pietat de mi, paraules amb què comença la cantata i que li donen títol. Com a conclusió s'hi afegeix la versió alemanya, feta per [[Martí Luter|Luter]] l'any 1528, de l'''Agnus Dei''. A més de les [[Jesus nahm zu sich die Zwölfe, BWV 22|BWV 22]] i '''BWV 23''', per a aquest diumenge es conserven, també, les cantates [[Herr Jesu Christ, wahr' Mensch und Gott, BWV 127|BWV 127]] i [[Gelobet sei der Herr, mein Gott, BWV 129|BWV 129]].

L'obra s'inicia amb un duo de soprano i contralt que amb els dos oboès participen en un contrapunt, de gran refinament tècnic, a cinc parts; hi ha un motiu amb les notes del nom BACH (Si bemoll-La-Do-Si). És molt interessant el recitatiu de tenor, número 2, que deriva en un ''arioso'', per sobre seu se senten els oboès i el primer violí, tocant la melodia del coral, que se sentirà complet al final, expressant la súplica de pietat del cec de l'evangeli. El cor del número 3, que era el final en la versió de Köthen, la introducció instrumental que assumeix tal qual el cor, fa la funció de [[tornada]] de la forma [[rondó]] de la peça, on la frase “tots els ulls et miren i esperen, Senyor” es repeteix set vegades en tonalitats diferents. El coral final, afegit per a la presentació a Leipzig, es canta la versió de [[Luter]] de l’''Agnus Dei'', i es repeteix, “tingues pietat de nosaltres”, unint així, la crida del cec a Jesús, amb l'anunci de la Passió que obre l'evangeli del dia. Té una durada aproximada d'uns 18vint minuts.