[[Fitxer:Crypte de St Sernin Toulouse.jpg|thumb|250px|Cripta de la [[Basílica de Sant Serni de Tolosa]]]]
La '''cripta''' (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’. SubstantivitzacióSubstantivació de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’) originàriament era el forat excavat per acollir el cos d'un [[màrtir]]. L'etimologia de la paraula vol dir amagar, indicant prou bé la seva significació. Les primeres criptes o grutes sagrades van ser tallades a la roca o bastides sota el sòl, per amagar als ulls profans les tombes dels màrtirs. Més tard, sobre aquests [[hipogeu]]s venerats pels primers cristians, es van elevar capelles i vastes esglésies. Més endavant, s'estableixen criptes sota els edificis destinats al culte per tancar-hi els cossos dels sants recollits per la fe dels fidels. Moltes de les esglésies posseeixen criptes que es remunten a una època molt llunyana: unes només són sales quadrades, encorbades en bressol o en arestes, seguint el mètode antic, adornades a vegades només de fragmets de columnes, i de [[capitell]]s imitant l'arquitectura romana; altres són verdaderes esglésies subterrànies amb col·laterals, [[absis]] i [[absidiola|absidioles]]. Es penetra habitualment a les criptes per escales que surten dels dos costats del santuari, o fins i tot de l'eix del [[cor (arquitectura)|cor]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.145|consulta=28 de novembre de 2014}}</ref>
