Alfons XIII d'Espanya: diferència entre les revisions

El fraccionament dels partits, que practicà conscientment, culminà quan el [[1913]] cridà [[Eduardo Dato]] al poder, prescindint del cap del partit conservador, que era Maura, i escindint aquella organització política. Però, en acabar-se la [[Primera Guerra Mundial]] i iniciar-se una etapa d'inquietud política i social, es trobà desemparat dels mecanismes de defensa tradicionals, que no pogueren substituir els fugaços governs de concentració (govern nacional del [[1918]], etc.). La situació esdevingué greu en descobrir-se la seva intervenció directa en la guerra del [[Marroc]], prescindint de l'alt comandament militar i induint al general [[Manuel Fernández Silvestre|Silvestre]] a una acció que dugué al sagnant [[Desastre d'Annual]]. Per tal d'evitar la discussió de les responsabilitats, afavorí el cop d'estat militar del general [[Miguel Primo de Rivera]] (setembre del [[1923]]). S'iniciaren així sis anys llargs de dictadura, amb la repressió sistemàtica del catalanisme, al qual el rei (popularment conegut a Catalunya com "en Cametes", perquè tenia les cames molt primes) era ben hostil, malgrat les seves ambigüitats formals. Però en advertir que el règim dictatorial podia enfonsar la monarquia mateixa en el seu fracàs, es desféu de Primo de Rivera (gener del [[1930]]) i intentà un impossible retorn al constitucionalisme, després del parèntesi de la [[dictablanda del general Berenguer]]. La màquina del caciquisme estava rovellada i els millors dels vells polítics l'havien abandonada: les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals]] del 12 d'abril de 1931 mostraren que el país s'inclinava per la república, i el rei, temorós de possibles violències i abandonat per tothom, partí d'Espanya, esperant que un dia el tornarien a cridar. Lluny d'això, el suport de l'opinió pública minvaria amb els anys, malgrat la seua frustrada aproximació al [[carlisme]].

 

 

== Exili i mort ==