V Regió Militar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: "del 11"
Línia 23:
== Història ==
=== Primers temps ===
La divisió de d'[[Espanya]] en Capitanies Generals data de [[1705]], quan es van ajustar als antics regnes que constituïen la [[Monarquia Hispànica]]. Es tractaven de tretze regions: [[Capitania General d'Andalusia|Andalusia]], [[Capitania General d'Aragó|Aragó]], [[Capitania General de Burgos|Burgos]], [[Comandància Militar de Canàries|Canàries]], [[Capitania General de Castella la Vella|Castella la Vella]], [[Capitania General de Catalunya|Catalunya]], [[Capitania General d'Extremadura|Extremadura]], [[Capitania General de Galícia|Galícia]], [[Capitania General de la Costa de Granada|Costa de Granada]], [[Capitania General de Guipúscoa|Guipúscoa]], [[Comandància Militar de Balears|Mallorca]], [[Capitania General de Navarra|Navarra]] i [[Capitania General de València|València]]. En [[1898]] es va tornar a dividir el territori peninsular en set noves Regions Militars, alhora que es van constituir les Comandàncies Generals de [[Comandància General de Balears|Balears]], [[Comandància General de Canàries|Canàries]], [[Comandància General de Ceuta|Ceuta]] i [[Comandància General de Ceuta|Melilla]].
=== Segle XX ===
Després de la proclamació de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] en [[1931]], un decret governamental va dissoldre les regions militars i les va substituir per les Divisions Orgàniques.<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1931/168/A01433-01435.pdf Gaceta de Madrid núm. 168, del 17 de juny de 1931]</ref> En juliol de [[1936]], el cap de la [[V Divisió Orgánica]] era el general de brigada [[Miguel Cabanellas Ferrer]]. La Regió Militar aragonesa fou restablida el [[3 d'abril]] de [[1938]], que en base recuperava les funcions i competències de la desapareguda [[V Divisió Orgánica]]. El seu primer cap fou el general gobernador militar de Saragossa, Francisco Rañoy Carvajal.<ref name="BOE1">[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1938/529/A06578-06579.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 529, de 3 d'abril de 1938]</ref>.
Línia 29:
[[Fitxer:GREIM-5.jpg|thumb|250px|Desfilada d'esquiadors a [[Jaca]], any [[1973]].]]
 
Aquesta restauració de competències es feia després de l'enfonsament republicà del [[Front d'Aragó]] feia escassament un mes, amb el començament de la [[Ofensiva d'Aragó|Ofensiva franquista d'Aragó]]..<ref>[[Hugh Thomas]] (1976), ''Historia de la Guerra Civil Española'', pág. 858.</ref> Al juliol de [[1939]], després de finalitzar la [[Guerra Civil Espanyola]], a la V Regió es va assignar el '''V Cos d'Exèrcit''' amb dues [[Divisió militar|divisions]]: la [[51a Divisió (Exèrcit Franquista)|51a]] ([[Saragossa]]) i la [[52a Divisió (Exèrcit Franquista)|52a]] ([[Jaca]]).<ref>Decret del Ministeri de Defensa de [[21 de juliol]] de [[1939]]</ref> Pel Decret delde l'[[11 de febrer]] de [[1960]] les províncies de [[Província de Guadalajara|Guadalajara]] i [[província de Sòria|Sòria]] van passar a estar sota jurisdicció de la V Regió.<ref name="BOE2">[http://www.boe.es/boe/dias/1960/02/22/pdfs/A02118-02118.pdf B.O.E., Decret 238/1960 d'11 de febrer de 1960]</ref>
 
Durant el [[Cop d'estat del 23 de febrer|fallit Cop d'estat del 23-F]] la Capitania General de Saragossa, sota el comandament del Tinent general Elícegui Prieto, va adquirir una importància especial perquè aquest dia s'hi trobaven diverses unitats de la [[Divisió Cuirassada Brunete]] realitzant pràctiques de tir. Atès que en la Divisió cuirassada hi havia un important nucli d'oficials conspiradors es tenia un gran temor a possibles complicacions a la zona.<ref>[http://estaticos.elmundo.es/especiales/2001/02/nacional/23-f/pdfs/1011.pdf Los protagonistas del 23-F], El Mundo, 22 de febrer de 2001, consultat el 20 de febrer de 2011.</ref> No obstant això, durant el 23-F la regió militar va romandre en total calma.