Proteïna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: funcions, las més > funcions, les més |
m Robot corregeix sintaxi de PMID |
||
Línia 110:
La característica principal de les proteïnes, que també permet la seva gran varietat de funcions, és la seva capacitat d'unir-se a altres molècules de manera específica i ferma. La regió de la proteïna que s'encarrega d'unir-se a una altra molècua és coneguda com a [[lloc d'unió]] i sol ser una depressió o "butxaca" de la superfície molecular. Aquesta capacitat d'unió és mitjançada per l'estructura terciària de la proteïna, que defineix la butxaca del lloc d'unió, i per les propietats químiques de les cadenes laterals dels aminoàcids adjacents. La unió proteica pot ser extremament ferma i específica; per exemple, la proteïna [[inhibidor de la ribonucleasa]] s'uneix a l'[[angiogenina]] humana amb una [[constant de dissociació]] subfemtomolar (<10<sup>-15</sup> M) però no s'uneix gens al seu homòleg dels [[amfibis]] [[onconasa]] (>1 M). A vegades, canvis químics minúsculs com ara l'addició d'un únic grup metil a una parella d'unió pot ser suficient per eliminar gairebé totalment la unió; per exemple, l'[[aminoacil ARNt sintetasa]] específica de l'aminoàcid [[valina]] discrimina contra la cadena lateral molt similar de l'aminoàcid [[isoleucina]].<ref name="pmid11732604">{{ref-publicació |autor=Sankaranarayanan R., Moras D. |article=The fidelity of the translation of the genetic code |publicació=Acta Biochimica Polonica |volum=48 |exemplar=2 |pàgines=323–35 |any=2001 |pmid=11732604}}</ref>
Les proteïnes es poden unir a altres proteïnes a més d'unir-se a substrats de molècules petites. Quan les proteïnes s'uneixen específicament a altres còpies de la mateixa molècula, poden [[oligòmer|oligomeritzar]] per formar fibril·les; aquest procés se sol produir en proteïnes estructurals que consisteixen de monòmers globulars que s'autoassocien per formar fibres rígides. Les [[interacció proteïna-proteïna|interaccions proteïna-proteïna]] també regulen l'activitat enzimàtica, controlen el progrés del [[cicle cel·lular]] i permeten l'assemblatge de grans [[complex proteic|complexos proteics]] que executen nombroses reaccions relacionades amb una funció biològica comuna. Les proteïnes també poden unir-se, o fins i tot integrar-se, a membranes cel·lulars. La capacitat de les parelles d'unió d'induir canvis conformacionals en les proteïnes permet la construcció de xarxes de [[senyalització cel·lular|senyalització]] enormement complexes.<ref>van Holde i Mathews, p. 830–49.</ref> Cosa important, com que les interaccions entre proteïnes són reversibles, i depenen significativament de la dispnibilitat de grups diferents de proteïnes aparellades per formar agregats que són capaços d'excecutar conjunts discrets de funcions, l'estudi de les interaccions entre proteïnes específiques és una clau a la comprensió d'aspectes importants del funcionament cel·lular, i en última instància les propietats que distingeixen els tipus concrets de cèl·lules.<ref>Copland J. A., Sheffield-Moore M., Koldzic-Zivanovic N., Gentry S., Lamprou G., Tzortzatou-Stathopoulou F., Zoumpourlis V., Urban R. J., Vlahopoulos S. A.. Sex steroid receptors in skeletal differentiation and epithelial neoplasia: is tissue-specific intervention possible? Bioessays. 2009 Abril del 20. [Epub ahead of print]PMID
== Nutrició ==
| |||