Guerra de Bòsnia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Corregit: lapart > la part |
||
Línia 143:
Realment aquest no era de fet el començament de les activitats bèl·liques al territori de Bòsnia i Hercegovina. El [[30 de setembre]] de [[1991]], l'exèrcit Popular Iugoslau destruïa un petit poble de [[Ravno]] situat a Herzegovina, habitat per croats, durant el curs del seu [[Setge de Dubrovnik|setge de la ciutat de Dubrovnik]]. El [[19 de setembre]], el JNA movia algunes tropes extres a l'àrea al voltant de la ciutat de [[Mostar]], que fou públicament protestat pel govern municipal.
Durant els mesos de març a maig del [[1992]] feroços atats tenen lloc a la part oriental i nord-occidental del país. El març, atacs perpetrats pels líders del SDS, juntament amb oficials del Segon Comandament Militar de les JNA, es dirigien a
L'exèrcit serbi bosnià ocupava més d'un 70% del país durant aquests mesos. Estaven molt millor armats i organitzats que el bosnians i croats bosnians. Els atacs també incloïen àrees de composició ètnica mixta. [[Doboj]], [[Foca (ciutat)|Foca]], [[Rogatica]], [[Vlasenica]], [[Bratunac]], [[Zvornik]], [[Prijedor]], [[Sanski Most]], [[Kljuc]], [[Brcko]], [[Derventa]], [[Modrica]], [[Bosanska Krupa]], [[Bosanski Brod]], [[Bosanski Novi]], [[Glamoc]], [[Bosanski Petrovac]], [[Bijeljina]], [[Višegrad]], i part de [[Sarajevo]], són totes les àrees on els serbis establiren el control tot expulsant bosnians i croats. També àrees en les quals ètnicament eren més homogènies i on s'estalviaven els combats com [[Banja Luka]], [[Bosanska Dubica]], [[Bosanska Gradiska]], [[Bileca]], [[Gacko]], [[Han Pijesak]], [[Kalinovik]], [[Nevesinje]], [[Trebinje]], [[Rudo]], que també veien les seves poblacions no-sèrbies expulsades. Similarment, les regions de Bòsnia i Hercegovina central ([[Sarajevo]], [[Zenica]], [[Maglaj]], [[Zavidovici]], [[Bugojno]], [[Mostar]], [[Konjic]], etc.) veien com la població sèrbia havia d'emigrar a les àrees afins als serbis de Bòsnia i Hercegovina, i a la capital dels serbis, Banja Luka es van refugiar més de cent mil persones.<ref>{{ref-web|url=http://www.elpais.com/articulo/internacional/YUGOSLAVIA/BOSNIA-HERZEGOVINA/precio/paz/Banja/Luka/elpepiint/19960130elpepiint_3/Tes |títol=El precio de la paz en Banja Luka |consulta=6 febrer 2011 |obra= |editor=El País |data=30/01/1996 |llengua=castellà }}</ref>
| |||