Comédie-Française: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Corregit: durant vuitanta un anys > durant vuitanta-un anys |
||
Línia 15:
La ''Comédie Française'' fou creada arran de la unió de tres companyies teatrals: ''L'illustre Théâtre'', ''Théâtre du Marais'' i ''Les Comédiens du Roi de l'Hôtel de Bourgogne''. La seva història comença en morir el dramaturg i actor [[Molière]]. La seva companyia ''L'illustre Théâtre'', després de la seva mort, va fusionar-se amb una companyia rival, la del ''Théâtre du Marais''. Unides van començar a estrenar al ''Théâtre du Guénégaud'' i van adoptar el nom d'aquest teatre. L'any [[1680]], per ordre de [[Lluís XIV]] la ''Guénégaud'' va haver de fusionar-se amb la companyia més antiga de [[París]], ''Les Comediens du Roi de l'Hôtel de Bourgogne''. Aquesta última estava especialitzada en representar obres de [[Jean Racine]] sota la direcció del propi dramaturg. A les companyies fusionades se'ls va atorgar el monopoli absolut de totes les obres teatrals en llengua francesa. Amb tal de diferenciar-se de la ''Commedia Italiana'' que en aquelles dates estava representant funcions en un teatre de [[París]], la nova companyia es va batejar com a Comédie Française, nom que ha conservat fins avui.
La Comédie va començar a treballar al Théâtre Guénégaud, però l'any [[1689]] fou obligada a traslladar-se a un teatre en mal estat, situat en un carrer que actualment es diu ''Rue de l'ancienne Comédie'' (situat al [[6è arrondissement de París|6è districte de París]]). Allà va romandre durant vuitanta
L'any [[1799]], l'Odéon va patir un incendi, que el va destruir completament. Aleshores, la companyia va unir-se per ordre de [[Napoleó Bonaparte]] l'any [[1803]]. Units de nou, van continuar treballant al teatre del núm. 2 ''rue de Richelieu'' (avui en dia coneguda com a ''Salle Richelieu''). El [[1816]] es va formar una nova companyia, que es va instal·lar al reconstruït ''Théâtre de l'Odéon'', convertint-se teatre i companyia en els segons més importants de l'escena francesa, i rivals directes de la Comédie.
|