Calendari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
referències
→‎Calendaris actuals: enllaç amb Giraldi
Línia 46:
* [[Calendari xinès]] és un [[calendari lunisolar|lunisolar]], a diferència del [[calendari gregorià]], que és [[calendari solar|solar]]. Avui dia a la [[República Popular de la Xina|Xina]] s'utilitza el calendari gregorià, però encara s'utilitza el xinès per a marcar vacances tradicionals (com l'[[Any Nou xinès]] o el [[festival Duan Wu]]), en l'[[astrologia]] o per a triar la data més propícia per a un casament. Com que cada mes segueix un cicle de la [[Lluna]], també s'utilitza per determinar les fases d'aquesta. A la Xina, el calendari tradicional es coneix com el "calendari agrícola" (農曆 nónglì, 农历), mentre que el calendari gregorià es coneix com a "calendari estàndard" (公曆 gōnglì, 公历), o "calendari occidental" (西曆 xīlì, 西历). Un altre nom per al calendari xinès és el "[[Ying Yang|Ying]] Calendar" (陰曆 yīnlì, 阴历), per la referència a l'aspecte lunar del calendari, mentre que el calendari gregorià és el "[[Ying Yang|Yang]] Calendar" (陽曆 yánglì, 阳历) per la referència a les seves propietats solars.
 
* [[Calendari gregorià]] és el calendari establert pel [[papa]] [[Gregori XIII]], a instàncies de [[GhiraldiGiglio Gregorio Giraldi|Giraldi]]. És vigent des de [[1582]] i prové del [[calendari julià]]. Precisament aquell [[any]], el papa ordenà que s'eliminessin 10 [[dia|dies]] del calendari (el [[4 d'octubre]] va ser seguit pel [[15 d'octubre]]), per tal de compensar l'avançament de l'arribada de la [[primavera]] provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la [[precessió dels equinoccis]]. En el calendari gregorià s'alternen els [[any comú|anys comuns]], de 365 dies, i els [[any de traspàs|de traspàs]] (també anomenats bixestos o bissextils), de 366, en cicles de 400 anys (que acaben els anys [[múltiple]]s de 400): en cada cicle hi ha 303 anys comuns i 97 de traspàs. Per tal de distribuir-los uniformement, s'esdevenen períodes de tres anys comuns seguits d'un únic de traspàs, excepte tres períodes de set anys comuns consecutius seguits d'un de traspàs, que es fan coincidir amb tres dels quatre tombants de [[segle]] que té el cicle gregorià: concretament aquells en què el número del segle que acaba no és múltiple de 4 (per tant, en el darrer cicle, del 1601 al 2000, van ser els períodes 1697-1703, 1797-1803 i 1897-1903.
 
* [[Calendari hebreu]] o calendari jueu és un [[calendari luni-solar]], és a dir, que es basa tant en el cicle de la [[Terra]] al voltant de [[Sol]] (any), com en el de la [[Lluna]] al voltant de la Terra (mes). La versió actual, per la qual es regeixen les [[festivitats jueves]], fou conclusa pel savi [[Hil·lel II]] als voltants de l'any [[359]], com a reforma del calendari hebreu antic, però no fou aplicada a la pràctica, com a mínim, fins al [[segle XI]]. Aquest calendari es basa en un complex [[algorisme]] que permet predir les dates exactes de la lluna nova, així com les diferents [[estació de l'any|estacions de l'any]], basant-se en càlculs matemàtics i astronòmics, i prescindint de les observacions empíriques que foren vàlides fins aleshores. En la seva concepció complexa, tant solar com lunar, el calendari hebreu s'assembla al [[Calendari xinès]], sense que es tingui constància de cap influència que hagi tingut l'un sobre l'altre; de la mateixa manera, també hi ha semblances amb el calendari emprat pels pobles de la península aràbiga fins a l'aparició de l'[[Islam]] al [[segle VII]] de l'[[era cristiana]]. En canvi, es distingeix del [[calendari gregorià]], d'ampli ús universal, perquè està basat exclusivament en el cicle solar anual, i també del [[calendari musulmà]], què és exclusivament lunar.