Teheran: diferència entre les revisions

Teheran era originalment un poble a pocs kilòmetres (potser 7 ''[[farskh]]s'') de la gran ciutat històrica de [[Rayy]]. Fou un dels primers pobles que van sorgir al nord de la ciutat de Rayy, elels habitants de la qual es refugiaven a [[Shamiran]], [[Qasran]] i a les planúries delde l'[[Elburz]] per tal de fugir de la calor del desèrtic sud. La primera vegada que s'esmenta el nom Tihran ho fa Ibn al-Balkhi que elogia les seves magranes (1116). No obstant ja existia almenys a la meitat del segle X doncs vers 950 s'esmenta un personatge amb la nisba al-Tihraní, que havia de ser originari de la població. El 1202 s'hi va aturar la mare del sultà seljúcida [[Arslan]] quan anava de Rayy a Nakhitxevan. El mateix sultà residia llavors a Dulab, una localitat al sud-est de Teheran on hi ha modernament el cementiri rus. Ibn Isfandiyar la cita el 1216.

Teheran comença a prendre més importància després de la destrucció de [[Rayy]] aen mans dels [[Mongol|mongols]] l'any [[1228]]. Teheran també va patir la invasió mongola, però el declivi de Rayy va instal·lar als seus habitants a instal·lar-se a Teheran, que oferia més comoditats amb els seus jardins i els seus canals de regadiu. El [[1340]], [[Hamd-Allah Mostawfi]] va descriure Teheran com una «petita ciutat important», però tant poc poblada com abans. Al [[segle XIV]], la província mongola de la zona estava formada per quatre departaments, un dels quals era Teheran. Rayy formava part en aquella època del districte de l'actual capital del país, període en què la futura capital iraniana començava a predominar sobre Rayy.

Sota els safàvides la capital va estar primer a Ardabil, després a Tabriz, després a Qazvín i finalment a Isfahan. El [[Sah]] [[Tahmasp I]], segon sobirà de la dinastia [[Safàvides|safàvida]], va fer construir entre [[1553]]-[[1554]] un [[basar]], així com una [[muralla]] amb 114 [[Torre|torres]] (d'acord amb el nombre d'[[azores]] de l'[[Alcorà]]). Les raons de l'elecció dels [[Safàvides]] a favor de Teheran va ser degut per diferents causes: el fet que un avantpassat dels [[Safàvides]], Sayyid Hamza, estigués enterrat a [[Rayy]] o que Teheran fos -des de feia segles- un refugi per als [[Xiïta|xiïtes]] van tenir una certcerta importància; però sobretot foren els esdeveniments històriqueshistòrics lesels que van empènyer als [[safàvides]]. Shah Tahmasp ja s'havia vist obligat a desplaçar la seva capital de [[Tabriz]] a [[Qazvin]] per culpa de les amenaces de l'[[Imperi Otomà]]. La ciutat de Teheran, fortificada, a 150 km a l'est de [[Qazvin]], oferia llavors un bon refugi en cas de perill. [[Xavier de Planhol]] subratlla que la muralla era excessiva i desproporcionada en relació a les necessitats d'una petita ciutat: s'estenia durant 8 kilòmetres de llargada, rodejant una superfície de 4,5 km², i la població no excedia les 20.000 persones en aquella època. Les descripcions de l'època parlen d'una gran ciutat, que tenia grans jardins plens de múltiples varietats de fruites. El 1574 fou executat a Teheran el príncep Hasan Mirza que havia lluitat contra Ismail II pel tron. El 1589 s'hi va posar malalt Abbas I el Gran quan anava a combatre als uzbeks, de manera que aquestosaquests van poder ocupar Mashhad.

El 1741 la ciutat fou concedida en feu a Rida Kuli Mirza, fill de [[Nadir Shah]], fins aleshores regent de Pèrsia en absència del seu pare; la concessió d'aquest govern menor va ser un preludi de la seva desgràcia i la seva eliminació. En les lluites dels successorsuccessors de Nadir Shah, Ali Kuli Khan (Shah Adil o [[Dinastia afxàrida|Adel Shah Afshar]] (6 de juliol 1747 - 24 de setembre de 1748) es va refugiar a Teheran. La batalla contra el seu germà Ibrahim Shah tingué lloc entre [[Sultaniya]] i [[Zandjan]] el juny de 1748 i els homes d'Adil Shah es van canviar de bàndol i Ibrahim va obtenir així la victòria. Entregat al seu germà, Adil fou cegat. Posteriorment, va quedar en la zona d'influència dels [[Dinastia qajar|qajars]], rivals dels [[Dinastia Zand|zandzands]].

Des de 1915, la [[I Guerra Mundial]] va afectar a Teheran; els alemanys i otomans van estar a punt d'agafar al xa i portar-lo a [[Qum]]. laLa ciutat estava fora de la zona d'operacions però els moviments de tropes afectaven a la rodalia. El 10 de desembre de 1915 cosacs russos i gendarmes d'Amir Hishmat (aliats als [[Imperis Centrals]]) es van enfrontar a Rabat-Karim. Fins al 1917 els russos van controlar la zona entre la [[mar Càspia]] i Teheran i a partir de 1918 els van succeir els anglesos. Els oficials russos de les anteriors tropes auxiliars cosaques foren llicenciats el 30 d'octubre de 1920. La major part d'aquestsaquestes forces eren a [[Qazvín]], on hi havia també una força britànica sota el general Ironside. 2500 cosasc, manats per [[Rida Khan]], es van desplaçar des de Qazvín i van ocupar Teheran el [[21 de febrer]] de [[1921]]. Sayyidd Diya va formar govern ([[24 de febrer]] a [[24 de maig]] i Rida Khan fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit (''sardar sipah''). A finals de 1923, Ahmad Xah Qajar va sortir de Teheran cap a l'estranger amb el primer ministre Kawan al-Saltana (que exercia des del [[4 de juny]] de [[1921]]) acusat d'intrigar contra el comandant en cap. Finalment, Rida es va fer coronal xa el [[25 d'abril]] de [[1926]].

Teheran és el centre administratiu i industrial de l'Iran. Des dels [[anys 1980]], gairebé alla meitat de la producció manufacturada del país és a Teheran.

Actualment, la ciutat també presenta alguns problemes de [[contaminació]]. El subministrament d'aigua no es realitza correctament i moltes de les deixalles acaben abocades a les fonts d'aigua, cosa que ha incrementat de forma notòria la contaminació de la ciutat.

La ciutat és al peu de les muntanyes, i actualment un [[telefèric]] enllaça l'aglomeració nord ala la [[muntanya Tochal]], a 3.966 m. Més a l'est, i a 50 km del centre de Teheran hi ha la [[muntanya Damavand]], amb algunes neus perpètues i que culmina a 5.671 m.

Hi ha una gran [[falla]] sota la cadena dels [[Alborz]], al peu de la qual hi ha Teheran. Hi ha diverses falles més petites a les planes del sud de la ciutat. Teheran està exposada doncs, a [[Terratrèmol|terratrèmols]], que es desenvolupen segons cilces de prop de 150&nbsp;anys.<ref name="EMI">(en anglès) ''Tehran, Iran. Disaster Management Profile'', Pacific Disaster Center, Earthquakes and Megacities Initiative, julio de 2006. [http://emi.pdc.org/cities/CP-Tehran-July2006.pdf leer on-line]{{pdf}}</ref> No hi ha hagut cap gran seismesisme a Teheran des de fa més de 175 anys, i els especialistes consideren que un terratrèmol important podria tenir lloc en un futur proper.<ref>A. Bazgard, B. Omidvar, A. Mansourian, ''[http://www.gisdevelopment.net/application/natural_hazards/earthquakes/ma06_114pf.htm Developing a Seismic Damage Evaluation Model for Tehran’s Buildings in a GIS Environment]'', marzo de 2006. (en anglès) </ref>

La [[Metròpoli|metròpolis]] de Teheran, amb una superfície que ha augmentat molt al llarg de la segona meitat del [[segle XX]], s'estén ara a diversos departaments de la [[província de Teheran]]: el departament de Teheran conté la major part de la ciutat, que s'estén també als departaments d'[[Eslamshahr]], de [[Rayy]] i de [[Shemiranat]]. El terme metròpolis i aglomeració que s'utilitza aquí no té valor administratiu. És utilitzat en unaun sentit geogràfic per a referir-se a la ciutat de Teheran i a la seva regió urbana, que correspon al municipi de Teheran i a la província de Teheran.

La situació de Teheran, entre muntanyes i una conca desèrtica, té una gran influència sobre el clima de la ciutat. El clima de les muntanyes és més aviat fresc i mitjanament humit, mentre que les zones meridionals de la ciutat, gairebé en contacte directe amb el desert del [[Dasht-e Kavir]] són càlides i seques. Els mesos més càlids són els d'estiu (de mitjans de juliol a mitjans de setembre), amb temperatures mitjanes entre 28 yi 30&nbsp;°C. Els mesos més freds són els de desembre i gener, amb una temperatura mitjana pròxima a 1&nbsp;°C.

La majoria dels habitants de Teheran són [[xiisme|xiïtes]] i la minoria són [[sunnisme|sunnites]], [[zoroastrisme|zoroastristes]], [[Fe bahà'í|bahaístesbahaistes]], [[judaisme|jueus]] i [[cristianisme|cristians]]; incloent-hi membres de l'[[Església Assíria d'Orient]], [[Església Apostòlica Armènia]], [[Església Catòlica Romana]], [[Església Catòlica Caldea]], [[Església Protestant]], [[Església Iraniana]], [[Església Evangèlica Armènia]], [[Església Jama'at-e Rabbani]], [[Església de la Germandat Armènia]], [[Església Ortodoxa Russa]], i l'[[Església Presbiteriana]].

Al voltant d'un 30% de la força del sector públic de l'Iran i el 45% de les grans firmes industrials del país estan instal·lades a Teheran, i com a mínim la meitat d'aquests treballadors treballenttreballen pel [[Govern de l'Iran|govern iranià]]. La majoria dels treballadors restants són obrers en alguna fàbrica, propietaris de botigues i transportistes.

Moltes [[Empresa|empreses]] estrangeres operen a Teheran. Però abans de la [[Revolució Islàmica]] moltes més companyies americanes eren presents en aquesta regió. En l'actualitat, la majoria de les indústries modernes de la ciutat es dediquen a la fabricació d'automòbils, a la indústria electronicaelectrònica i als equipaments elèctrics, armament, tèxtils, sucre, ciment i productes químics. És també una zona important pel que fa a la venda de catifes i de mobles. A més, hi ha una [[refineria]] de [[Petroli|cru]] prop de Rayy, al sud de la ciutat.

Teheran és el centre educacional més gran i més important de l'Iran. Avui en dia hi ha prop de cinquanta grans [[Universitat|universitats]] en total al "Gran Teheran". Des de l'establiment del [[Darolfonoon]] a mitjans del [[segle XIX]], Teheran ha incorporat unaun gran nombre d'institucions d'educació superior. Alguna d'aquestes institucions han jugat papers importants en el desembolupamentdesenvolupament d'esdeveniments polítics iranians. La [[Universitat de Teheran]] és la universitat estatal més antiga i la més gran de tot el país. [[Samuel Jordan]], que en honor seu es va anomenar l'avinguda Jordan de Teheran, va ser un dels pioners fundadors del Col·legi Americà de Teheran (''American College of Tehran''). Teheran és també la seu de l'[[acadèmia militar]] més gran del país, així com de diversos col·legis religososreligiosos i [[Seminari|seminaris]].

Teheran va ser la primera ciutat de l'[[Orient Mitjà]] en acollir uns [[Jocs Asiàtics]]. Els 7ns Jocs Asiàtics d'Estiu, l'any 1974, es va dur a terme amb una participació de 2.363 atletes desde 25 països diferents.

* [[Hosseiniye Ershad]].

* Mesquita Soltani, construïda per [[Fath Ali Shah]].

* Mesquita Al-javad, la primera Mesquita de disseny [[Modernisme|modernista]] de d'Iran.

* Dotzenes de llocs sants, de centenars d'anys d'antiguitat, incloent-hohi el de l'Imam Zadeh Saleh.

* El cementeri de ''[[Zahir o-dowleh]]'', on molts dels astres iranians de l'artiart i i de la cultura hi són enterrats, com [[Iraj Mirza]], [[Mohammad Taghi Bahar]], [[Forough Farrokhzad]], [[Abolhasan Saba]], [[Ruhollah Khaleghi]], i [[Darvish-khan]].

* Tomba de Maydanak, segle XIII, Karaj.

* Torre Naghare Khane, localizadalocalitzada a la muntanya del mateix nom (Nagharekhane) al districte de [[Haftdastagh]], al costat de la carrerteracarretera Amin Abad. La seva antiguitat no està clara però hi ha relats de l'era Seljuk que ja parlen d'ella. La torre és la tomba d'un rei Seljuk. Sota la torre s'hi poden veure altres ruïnes històriques com el domo Einanj. Aquest lloc és un cementiri reial i va ser utilitzat durant els primers anys de l'era islàmica [[Pèrsia|persa]].

* [[Sinagoga de Yusefabad]].

* Església assíria.

</gallery></center>