Colònia romana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç al propi article |
→Història: afegint referència |
||
Línia 6:
== Història ==
La primera colònia esmentada és la de [[Fidenae]], fundada pel rei [[Ròmul i Rem|Ròmul]], però segons Livi, les primeres colònies romanes es van establir al voltant de l'any 752 aC, que van ser Antemnae i [[Crostumèria|Crustumerium]].<ref>[[Titus Livi]] ''Ab Urbe condita'' I,11</ref> Les primeres colònies es van establir en ciutats enemigues que havien estat derrotades i a part de Fidenae, l'autenticitat de la qual és dubtosa, les primeres són de finals del segle VI sota el rei [[Tarquini el Superb]]. [[Latium]] estava essent envaït pels pobles muntanyesos dels [[volscs]] i els [[eques]] i per defensar la regió es van establir les colònies de [[Sígnia]] (a l'est), [[Circeii]] (al sud-est), [[
Al segle V es va fundar [[Velitrae]], seguida de [[Norba]] a la part oriental del Latium, però van resultar insuficients i el general volsc [[Coriolà]] es va apoderar d'aquestes colònies. Quan el [[467 aC]] van conquerir [[Antium]] els romans la van refundar com a colònia. Després en van seguir moltes altres.
Línia 12:
Les colònies (''coloniae civium Romanorum'' o ''coloniae maritimae'') gaudien del dret romà és a dir que tenien plena ciutadania i un senat local. Si eren vora la costa eren colònies marítimes (exemples típics foren [[Òstia]] el [[350 aC]] o [[Rimini]] el [[268 aC]]). Es fundaven amb 300 famílies que rebien mitja hectàrea cadascuna (poc per mantenir una família); després del [[183 aC]] les colònies es van fundar a l'interior ([[Mutina]], [[Parma]]) amb un nombre més gran de colons.
Les colònies llatines (''coloniae Latinae''), dotades del dret llatí, eren més grans que les colònies romanes i eren al mateix temps fortaleses prop de territori enemic o a l'interior del territori enemic; les terres de cada família abastaven de 12 fins a 35 hectàrees. La colònia formava una [[ciutat-estat]] i els seus habitants perdien la [[ciutadania romana]] (tot i que si els colons tornaven a Roma la recuperaven). Els romans que entraven en aquestes colònies (perquè rebien una casa o terra) perdien la seva ciutadania romana en favor de la [[Latium|ciutadania llatina]].
La ''[[Julia de civitate italis danda|lex Julia]]'' del [[90 aC]] va donar a les colònies i ciutats llatines d'Itàlia la [[ciutadania romana]], tan si eren [[municipi romà|municipis]] com colònies. Les colònies llatines van esdevenir municipis. Exemple de colònia llatina fou [[Brindisi]] ([[246 aC]]).
Els fundadors de la colònia a proposta del senat o dels cònsols, eren tres [[magistrat]]s, [[triumvir]]s, que seleccionaven els colons i dirigien la fundació (construcció de muralles, edificis oficials i rituals) i el govern inicialment (les cases dels colons es feien més tard). De vegades la colònia era de nova fundació i d'altres es convertia en colònia una ciutat ja existent (en aquest cas la població local podia romandre al lloc).
| |||