Cartoon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Cartós per a una obra d'art: Redacció Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 2:
La paraula [[anglès|anglesa]] '''''cartoon''''' ([[caricatura]]) té diversos significats, en funció de certes formes molt diferents d'[[arts visuals]] i d'[[il·lustració]]. Els artistes que dibuixen «cartoons» es coneixen com ''cartoonists''.
El terme ha evolucionat amb el temps. El significat original es trobava en l'[[Belles Arts|art]], on ''cartoon'' («cartó», en català) significava un [[dibuix]] preparatori per a una obra d'art, com una [[pintura]] o [[tapís]].<ref>{{
== Tipus de cartoons ==
Línia 12:
Durant els anys 1700, artistes com [[William Hogarth]] sovint feien dibuixos [[Humor|humorístics]] sobre temes polítics, com la pobresa, les eleccions, la guerra i disturbis. Els dibuixos es convertien en [[Impressió|impressions]] i es venien a baix preu. Aquestes còpies no s'anomenaven ''cartoons'' en aquella època, però van conduir a la idea moderna de caricatures polítiques als diaris.
Avui en dia molts [[Premsa|diaris]] publiquen una caricatura política diferent, tots els dies. La paraula «cartoon» va ser utilitzada per primera vegada d'aquesta manera el 1843 en una revista [[Anglaterra|anglesa]] anomenada ''[[Punch (revista)|Punch]]''.<ref>{{
Una caricatura política no mostra sempre gent. A vegades pot mostrar un país com una persona, un animal, un monstre o un nadó. Per exemple, la [[Gran Bretanya]] podria ser mostrada com una dona amb un nadó [[Austràlia]] als seus braços. [[Rússia]] es podria mostrar com un [[ós]]. Els [[Estats Units]] es podrien mostrar com un [[pigarg americà]].
Línia 25:
=== Webcòmics ===
Les tires còmiques publicades a [[Internet]] són els [[webcòmic]]s. Encara que la majoria dels webcòmics s'assemblen a les tires còmiques, moltes webcòmics utilitzen la nova tecnologia d'Internet. Alguns utilitzen l'[[animació]] i so per a [[efectes especials]]. Alguns webcòmics, ocupen un espai molt més gran que els diaris voleu imprimir, i la majoria ofereix una gran col·lecció de tires anteriors per als nous lectors, de manera que ja es pot contar històries més llargues. Molts webcòmics es publiquen per artistes independents.<ref>{{
=== Pel·lícules de dibuixos animats ===
Línia 31:
Des del començament de la [[indústria cinematogràfica]], alguns artistes van començar a experimentar amb dibuixos que semblaven moure's. Aquests dibuixos en moviment es van tornar coneguts com a «[[dibuixos animats]]». Sovint representen animals en lloc dels éssers humans. Eren sovint només per diversió, però de vegades, sobretot durant la [[Segona Guerra Mundial]], van ser utilitzats per raons polítiques, igual que les caricatures als diaris. [[Walt Disney]] i [[Warner Bros]] van fer dibuixos animats famosos. Personatges famosos de dibuixos animats són [[Fèlix el gat]] (1922), [[Mickey Mouse]] (1928), [[Bugs Bunny]] (1940) i [[Popeye]] (1929).
Al principi, les pel·lícules de dibuixos animats eren bastant curtes. Quan una persona comprava una butlleta de [[cinema]], veuria un programa de notícies, dos o tres dibuixos animats (en [[blanc i negre]]) i una [[pel·lícula]]. Walt Disney va tenir la idea enginyosa de contar una llarga història com un «dibuix animat». El primer que va fer va ser «[[La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)|La Blancaneu i els set nans]]» (1937).<ref>{{
== Referències ==
| |||