Revisió del 18:24, 18 març 2015 modifica Tiputini (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats 16.633 edits m →‎Presidents: canvis menors Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 19:12, 18 març 2015 modifica desfés Tiputini (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats 16.633 edits m →‎Emili Rodríguez Aguirre (1930-1932) Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 47: ===Emili Rodríguez Aguirre (1930-1932) === Primer va ser vicepresident de la [[Federació Catalana d'Atletisme]] sota la presidència de Joan Coll, abans d’ocupar el càrrec de president de la Catalana de Bàsquet. Membre de la junta directiva del [[CDCE Europa]], va viure una etapa de creixement al capdavant de la Federació Catalana, tal com ho demostra el fet que en l’onzena edició del Campionat de Catalunya disputat l’any 1931 es van inscriure vint-i-dos clubs, i que el 3 d'abril de 1932 es va celebrar a la pista de la [[La Bordeta (Sants-Montjuïc)\|Bordeta]] un partit entre el [[RCD Espanyol]] i el Madrid, el primer que van disputar un equip català contra un de castellà i que va ser el primer pas, perquè la temporada següent s'instaurés el Campionat d'Espanya. ===Àngel Truñó Russiñol (1932-1935) === Línia 56: ===Joan Bucheli Sabater (1936-1939) === Destacat membre de la Unió Cristiana de Joves (YMCA), va ocupar la vicepresidència el mes de juny de 1936 de la junta presidida per Pere Marí i va substituir-lo interinament quan la federació va quedar sota el control del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes. Malgrat que la [[Guerra Civil]] va acabar paralitzant les competicions, a partir de 1937 va portar una important activitat formativa i de promoció del bàsquet. Passada la guerra va seguir promocionant ~~l’esport~~l'esport formatiu des de ~~l’empresa~~l'empresa privada. ===Julio Clavero Lon (1939-1941) === Línia 64: Secretari de la Federació Espanyola, amb seu a Barcelona l'any 1933, va ser nomenat president de la Catalana el mes de juliol de 1941. El seu mandat va destacar perquè va aconseguir que sorgissin equips a tots els racons de Catalunya amb un espectacular domini dels equips catalans en el Campionat d'Espanya masculí, amb deu títols consecutius entre 1941 i 1950 (sis del [[Barça]], dos del [[Laietà Basket Club]], un del [[Joventut]] i un del [[RCD Espanyol]]) i també amb el de la primera Lliga estatal oficiosa que es va jugar el 1946 i que va guanyar l'equip blaugrana. Va ser nomenat president honorari de la Federació Catalana i durant uns anys va ser també delegat a Catalunya de la Federació Espanyola. === [[Ismael Almela Sales]] (1954-1959) === Durant la seva etapa a la presidència, Barcelona va acollir el 1955 els [[Jocs del Mediterrani]], que van ser un gran èxit organitzatiu i esportiu amb victòria de la selecció espanyola. Catalunya en aquella època era una gran potència dons l'Estat espanyol, el 1959 van jugar simultàniament el mateix dia dues seleccions catalanes, una enfrontada a Castella i l'altra a [[Bèlgica]], i totes dues van guanyar. Línia 71: === Joan Fa Vilaró (1972-1973) === Va ser responsable de la secció de bàsquet del [[Club Tennis Barcino\|Club de Tennis Barcino]], i membre de la junta directiva del Joventut i president del Comitè de Competició de la Federació Catalana. Va ser president en funcions, des del 15 de desembre de 1972, quan Ernest Segura de Luna va marxar a la Federació Espanyola, fins al 18 de desembre de 1973, quan va ser nomenat Andreu Ponsirenas. Durant l’any de la seva presidència, la Federació Catalana va celebrar el seu 50 aniversari ===Andreu Ponsirenas Martorell (1973-1979) ===

Federació Catalana de Basquetbol: diferència entre les revisions