Bèlgica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des què > des que |
Cap resum de modificació |
||
Línia 50:
Aquestes termes desaparegueren quasi totalment després de les [[Grans invasions germàniques]], i no subsistiren sinó als llibres del clergat. Reaparegueren a la segona meitat del [[segle IX]], després de l'escissió de l'imperi de [[Carlemany]] amb la creació de la [[Lotaríngia]]. El clergat de l'època utilitzaren el terme ''Belgica'' per designar el regne de [[Lotari II de Lotaríngia|Lotari II]], situat entre la ''Gallia'' de [[Carles II el Calb]] i la ''Germania'' de [[Lluís II el Germànic]]. Les denominacions ''Belgae'', ''Belgica'', ''Gallia Belgica'' desaparegueren una vegada més en el [[segle XII]], després de la desaparició de la Lotaríngia.
Durant els segles XV i XVI, comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué amb els humanistes del [[Renaixement]] però la seva utilització restà restringida als cercles intel·lectuals tot i que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a aquests principats. Un altre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En aquesta època, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburg]] i el nord de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues.
Durant els segles XVII i XVIII, el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una al·legoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí amb la divisió de les disset províncies després de la [[Guerra dels Vuitanta Anys]]. Fou utilitzat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i de llurs habitants, tot i que encara era un sinònim de ''neerlandès'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandès]].</ref> Amb l'annexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja a la República Francesa,<ref>[[JAcques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularitzà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. El 1830, el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.
== Geografia física ==
Línia 87:
Des de 1970, l'[[estat unitari]] va evolucionar vers un [[estat federal]] i una [[monarquia constitucional]]. El [[federalisme]] és aplicat a Bèlgica sota una forma molt específica, en tenir tanmateix certes característiques de [[confederació]], com les dobles majories necessàries per als canvis constitucionals.
L'organització territorial es divideix en els següents nivells:
* L'Estat federal (l'Estat belga).
* Les comunitats ([[comunitat Francesa de Bèlgica|francesa]], [[Comunitat Flamenca de Bèlgica|flamenca]] i [[Comunitat Germanòfona de Bèlgica|germanòfona]])
* Les regions (la [[Valònia]], la [[Regió Flamenca]] i la [[Regió de Brussel·les-Capital]]), són les entitats federals principalment competents en matèria territorial.
* Les províncies.
* Els districtes (arrondissements).
* Els [[municipis de Bèlgica|municipis]].
=== Estructura del govern federal ===
Línia 143:
|editor=[[British Council]]
|url=http://www.britishcouncil.org/eumd-information-background-belgium.htm
|consulta=2007-05-05}} — Strictly, the capital is the municipality [[Brussels|(City of) Brussels]], though the Brussels-Capital Region might be intended because of its name and also its other municipalities housing institutions typical for a capital.</ref> Uns 96.000 belgues parlen alemany: 73.000 persones a la comunitat
{{ref-web
|títol=Citizens from other countries in the German-speaking Community
Línia 164:
|consulta=2007-05-07}}</ref>
A la Regió Brussel·les-Capital bilingüe, les autoritats han d'utilitzar la llengua que les persones o les organitzacions prefereixin, i totes les
Al sud de la [[província de Luxemburg]] es parla [[luxemburguès]], però aquesta llengua no té cap estatut oficial a l'estat.
Línia 265:
|consulta=2007-05-22}}</ref>
[[Fitxer:Kongovrijstaat.jpg|thumb|L'Estat Lliure del Congo, possessió personal de Leopold II]]
La [[Conferència de Berlín]] de 1885 donà l'[[Estat Lliure del Congo]] al rei [[Leopold II de Bèlgica|Leopold II]] com a possessió privada. El 1908, la cedí a Bèlgica com a [[Colonialisme|colònia]], i començà a ser coneguda com a [[Congo Belga]]. [[Alemanya]] envaí Bèlgica el 1914 com a part del [[Pla de Schlieffen]] i la majoria de les batalles del [[Front Occidental]] de la [[Primera Guerra Mundial]] es lliuraren a les regions occidentals del país. Bèlgica prengué les colònies alemanyes de [[Ruanda-Urundi]] (els actuals [[Ruanda]] i [[Burundi]]) durant la guerra, i foren atorgades a Bèlgica el 1924 per la [[Lliga de Nacions]]. El [[Tractat de Versalles]] havia efectuat a diversos pobles alemanys, principalment [[Eupen]] i [[Malmedy]], un [[plebiscit]] controvertit, a partir del qual foren
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], Bèlgica s'uní a l'[[OTAN]], com a membre fundador, la seu del qual és a [[Brussel·les]], i formà el grup de nacions de [[Benelux]] amb els [[Països Baixos]] i [[Luxemburg]]. Bèlgica fou un dels sis membres fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]] el 1951 i de la [[Comunitat Europea d'Energia Atòmica]], i de la [[Comunitat Econòmica Europea]] establerta el 1957, la qual es convertí en la [[Unió Europea]]; Bèlgica n'és la seu, en acollir diverses institucions administratives incloent-hi la [[Comissió Europea]], el [[Consell de la Unió Europea]] i les sessions extraordinàries i de comitè del [[Parlament Europeu]].
Línia 298:
* [http://www.traveldir.org/belgium/ Guia de Bèlgica]
* [http://www.ilotsacre.be/ Plànol de Brussel·les]
* [http://pagines.uab.cat/euroviatges/content/%C3%A0ustria Bèlgica (Els Països de la UE)] Portal del Centre de Documentació Europea de la Universitat Autònoma de Barcelona.
{{Patrimoni de la Humanitat a Bèlgica}}
| |||