Modes grecs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Característiques: restaurar información amb una referència |
|||
Línia 47:
<blockquote> '''''"La derivació dels significats de tots aquests modes és encara objecte de molta controvèrsia i és l'origen primer de l'"imbroglio des modes"'''''<ref>Chailley, Jacques,''L'imbroglio des modes'', Leduc,,1960, p.10.</ref></blockquote>
A diferència dels modes gregorians, en el sistema grec "les ''harmoniai'' [modes] no tenia nota final, nota dominant, o les relacions internes que permetin establir una jerarquia de les tensions i punts de descans, tot i que el ''mese'' ("nota en el medi") pot haver tingut una funció de la gravetat".<ref name="Palisca2006">Claude V. Palisca, ''Music and Ideas in the Sixteenth and Seventeenth Centuries'', Studies in the History of Music Theory and Literature 1 (Urbana: University of Illinois Press, 2006), 77.</ref>
La '' Guia de Teoria de la Música ''de Claude Abromont també fa èmfasi que aquests noms provenen d'"una interpretació errònia de la teoria grega".<ref>Claude Abromont, ''Guide de la théorie de la musique'', Fayard, 2001, p.203</ref> Segons Chailley i Abromont no hi ha relació entre aquests modes i la música antiga, donar-los aquest nom va ser un error de l'[[edat mitjana]], corroborat i continuat el [[segle XVI]]<ref>Chailley, Jacques, ''Traité historique d'analyse harmonique'', Alphonse Leduc, 1977, p.81; Chailley, Jacques,''L'imbroglio des modes'', Leduc,,1960, p.70 </ref> amb el teòric [[Heinrich Loris]] ([[Henricus Glareanus]]), en la seva obra [[Dodecachordon]] (1547; Grec dōdeka, “dotze” i chordē, “corda”), en la que va afegir el [[mode jònic]] i el [[mode eòlic]], que corresponen respectivament als modes actuals [[mode major]] i [[mode menor]].<ref name="britannica"/>
| |||