Unguja: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
+ referències
Línia 19:
Segons [[Al-Masudi]] (vers [[920]]) els reis dels Zunudj i els seus súbdits, eren pagans, però per les proves arqueològiques sembla que el islam ja havia pres peu. Al temps de Al-Idirisi ([[1154]]) els habitants de Zanzíbar parlaven suahili i eren musulmans.
 
La història de Pate en suahili, que no pogué ser redactada abans del 1810 i basada per tant en tradició oral, assegura que fou el califa [[Abd -al-MalikMàlik benibn MerwanMarwan]] qui va enviar grups de gent a fundar Zanzíbar, [[Pate]], [[Mombasa]], [[Lamu]], Kilwa i [[Malindi]] entre d'altres.<ref>{{Ref-llibre (des|cognom=Ingrams de|nom=W.H. [[Mogadiscio]]|títol=Zanzibar: aIts lesHistory [[Comores]])and Its People |url=https://books.{{Citaciógoogle.es/books?id=oYhrCkGaxyUC&pg=PA188&dq=marwan+zanzibar&hl=ca&sa=X&ei=mXEOVf_MIYOXapHEguAE&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=marwan%20zanzibar&f=false |llengua=anglès |editorial=Psychology Press necessària|data=novembre1967 de|pàgines=74 2012|isbn=0714611026}}</ref> [[Harun al-Rashid]] hauria enviat nous contingents i fundat més ciutats però no a Zanzíbar (ni a Pemba). Les fonts del segle X com Al-Masudi o [[Buzurg ben Shahriyar]] no ho confirmen. Cap d'aquestos esmenta l'illa i només el segon esmenta Kambalu, probablement Ras Mkumbuu a Pemba on s'ha trobat una mesquita que podia allotjar 70 fidels construïda sobre dues mesquites anteriors una de pedra i una de fusta (que podrien ser del segle IX i VIII). El [[1865]] es va trobar un tresor en un túmul a Unguja Ukuu; una moneda està datada el [[797]]. Algunes excavacions han trobat edificis de vers el segle X (Direcció d'Antiguitats de Zanzíbar) amb nombrosa poteria entre el segle VI i XI, però que s'atura entre el segle XI i el XIV, que probablement corresponen a la Languja esmentada per Al-Yakut (vegeu més endavant). El seu abandonament estaria relacionat amb el final del comerç d'esclau després de la revolta dels zandj a la baixa [[Mesopotàmia]]. Les excavacions de Mkotomi al nord-oest de l'illa ha trobat restes entre els segles VIII i X i posteriors al XIV amb nombroses perles (segurament una fabrica) i monedes xineses i indies, però cap de local.
 
Una història de Kilwa, escrita vers el [[1550]], diu que Unguja fou refugi d'un [[Sultanat de Kilwa|sultà de Kilwa]] deposat el [[1035]], i que amb ajuts dels grups insulars va recuperar el tron. En aquest temps es va construir una mesquita a Kizimkazi a Zanzíbar que encara es conserva en part, amb un mihrab elaborat i uns inscripció de fundació datada el [[1107]] en escriptura cúfica; les tradicions locals asseguren que ja hi havia un sobirà (sultà) local a Kizimkazi, i existeixen un cert nombre d'edificis del segle XI a XII que s'han conservat. Joao de Barros va conservar en portuguès una segona història de Kilwa escrita originalment en àrab probablement vers el [[1505]], que diu que Sulayman ben al-Hasan de Kilwa (vers 1170-1189) es va proclamar senyor del comerç a Sofala, Pemba, Mafia i Unguja i de la costa continental.
Línia 48:
 
El [[1712]] el virrei de Goa informà que els àrabs havien transformat la ''feitoria'' i un edifici de pedra construït per Joao Nunes a finals del segle XVII per fer un fortí inadequat. La monarquia local suahili s'havia mantingut però el poder real estava en mans dels omanites i després del [[1734]] en mans dels ''liwalis'' de Mombasa (des de [[1739]] els [[Mazrui]]) que no foren eliminats fins al [[1837]] per Sayyid Said.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Articles relacionats ==
Linha 53 ⟶ 56:
* [[República de Zanzíbar]]
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
<references/>
 
{{coord|6.140555|S|39.336548|E|source:frwiki_region:TZ_scale:500000_type:isle|format=dms|display=title}}