Banda sonora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 217.125.153.163 (disc.) a vers. 13593835 de Langtoolbot (disc.) [er:5] |
m Corregit: fins a entrats els > fins entrats els |
||
Línia 25:
Cap a finals dels anys vint, va arribar el [[cinema sonor]] i els consegüents sistemes de [[doblatge]]. Per a no perdre al públic que no entenia [[anglès]], al principi, i fins que el doblatge es va perfeccionar i va abaratir, les pel·lícules musicals van ser les més lucratives, com per exemple "[[Cantant sota la pluja]]". Per altra banda, el fet que el cinema, pràcticament des dels seus començaments, estigués acompanyat per música (pianistes, orquestra o Wurlitzers), va significar amb l'arribada del so en tot un problema i després en una de les aportacions més completes a l'estètica del cinema.
Les primeres pel·lícules sonores sempre tenien la música en forma d'obertura, cançons i alguna música sortint de llocs versemblants (ràdios, orquestres, etc.). La gran pregunta era: D'on surt la música, com es creurà el públic una pel·lícula on la música no surt de cap lloc? Per això, si una escena romàntica necessitava música de violí, es realitzava l'escena en un parc, perquè al principi aparegués el violinista en una presa. Aquest fet, per a alguns capritxós, va durar fins
La música al cinema comença realment amb l'obra d'aquells europeus exiliats que arriben als [[Estats Units]] buscant treball, i ho aconsegueixen en el naixent cinema sonor. [[Korngold]], [[Steiner]], [[Waxman]], [[Tiomkin]] són noms recordats per tota la [[història del cinema]].
| |||