Amèrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 185.15.150.128 (discussió) a l'última versió de KRLS Bot
Cap resum de modificació
Línia 20:
== Origen del nom ==
[[Fitxer:UniversalisCosmographia.jpg|thumb|Mapamundi original de Waldseemüller en què apareix el nom d'Amèrica per primera vegada]][[Fitxer:America noviter delineata.jpg|thumb|Mapa d'Amèrica del [[segle XVII]] a escala 1:45,000,000. El rang del mapa va de W 125°–W 5° a 70°–S 60°]]
El document més antic que utilitza el nom d'Amèrica per referir-se al continent és del [[1507]]. Apareix en un globus i un mapa creat pel [[cartografia|cartògraf]] Martin Waldseemüller a Saint-Dié-des-Vosges. En un llibre que els acompanyava, anomenat ''Cosmographie Introductio'', explica que el nom és un derivat de la versió llatinitzada de l'explorador [[Amerigo Vespucci]], Americus Vespucius, en la seva forma femenina, atès que tots els altres continents coneguts tenien noms [[llatí|llatins]] femenins. El paper de Vespucci en aquest afer, així com la seva activitat com a exploradors, són imprecisos i probablement siguinsón llegendes. Algunes fonts indiquen que no tenia coneixement de l'ús estès del seu nom per referir-se al continent. D'altres diuen que ell mateix va promulgar una història sobre un viatge secret cap a l'oest i que va albirar terra el [[1491]], un any abans que [[Cristòfor Colom]]. Si realment va fer aquestes declaracions, podrien haver tingut un efecte contrari, i només haurien perllongat el debat de si les "Índies" eren un nou continent o només una extensió de l'[[Àsia]].
 
Tanmateix, com assenyala el Dr. Basil Cottle ([[1967]]), els nous països i per extensió continents mai eren anomenats amb el nom d'una persona, sinó amb el cognom (amb l'excepció d'algunes regions que van rebre el nom d'un monarca o d'un príncep o princesa, com les colònies americanes de [[Carolina del Nord|Carolina]] i [[Virgínia]]). Per tant, Amèrica hauria d'haver-se anomenat ''Vespuccia'' si realment es volia batejar el continent en honor a l'explorador [[Itàlia|italià]]. Cristòfor Colom, l'explorador renaixentista que hauria "descobert" les terres, havia mort el [[1506]] (amb la creença que havia descobert i colonitzat una regió de l'Àsia) no podia protestar en contra de la decisió de Waldseemüller.
Línia 70:
[[Anglaterra]] va establir tretze colònies a la Costa est d'[[Amèrica del Nord]] i de bona part del [[Canadà]], a més de conquerir a Espanya algunes illes del [[Carib]], com [[Jamaica]].
 
[[França]] va ocupar l'actual [[Guayana francesa]] a Sud-amèrica (encara sota el seu domini), [[Louisiana]] en el [[Golf de Mèxic]], algunes illes del [[Carib]], i la regió canadenca del [[Quebec]]. Al segle XIX, els espanyols cedirien a França la meitat occidental de l'Espanyola; l'actual [[Haití]].
 
[[Comtat d'Holanda|Holanda]] va establir colònies a [[Amèrica del Nord]] (Nova Amsterdam que després seria [[Nova York]]), al nord d'Amèrica del Sud (Guyana holandesa, avui el [[Surinam]]) i a les illes del Carib (Antilles Neerlandeses i Aruba).
Línia 77:
L'arribada dels europeus va causar l'entrada a Amèrica d'una sèrie de perilloses malalties ([[verola]], [[tifus]], [[febre groga]], etc.) per les que els pobles originaris no tenien defenses biològiques adequades.
 
L'investigador nord-americà H. F. DobynsDobyns<ref>H. F. (1983). ''Their number become thined: Native American population dynamics in Eastern North America'', Knoxville (Tenn.), University of Tennesee Press.</ref> ha calculat que un 95% de la població total d'Amèrica va morir en els primers 130 anys després de l'arribada de Colom. Per la seva banda, Cook i Borak, de la Universitat de Berkeley, van establir després de dècades de recerca, que la població a Mèxic va disminuir de 25,2 milions el 1518 a 700.000 persones el 1623, menys del 3% de la població original.<ref>Cook, S. F. i W. W. Borah (1963), ''The indian population of Central Mexico'', Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Press</ref> El 1492, Espanya i Portugal juntes no superaven els 10 milions de persones.<ref>Mann, Charles (2006). ''1491''; Madrid:Taurus, pàg. 136</ref>
 
No hi ha cap dubte que el col·lapse demogràfic de la població original d'Amèrica va ser la causa essencial de la derrota militar de moltes de les civilitzacions conquerides pels europeus, com Mèxic i el Perú. Steven Katz ha dit sobre aquest tema:
Línia 92:
Cadascuna de les potències europees que van conquerir i van colonitzar el continent que recentment havien descobert, van utilitzar diferents mecanismes de dominació dels habitants d'Amèrica. En general els historiadors espanyols sostenen que la colonització britànica va ser bàrbara i genocida, mentre que els historiadors britànics sostenen que la colonització espanyola va explotar el treball indígena fins al seu extermini per reemplaçar-lo després amb esclaus segrestats a l'Àfrica. Aquestes visions són conegudes respectivament com la llegenda rosa i la llegenda negra de la colonització d'Amèrica per Europa.
 
El resultat general va ser una enorme mortalitat d'indígenes que s'ha arribat a estimar en el 95%.<ref>(Dobyns,1983). Dobyns, H. F. (2004), ''The number become thinned: native american population dynamics in Eastern North America, Knoxville (Tenn.), Universioty of Tennessee Press</ref>
 
Per respondre a la massiva mortalitat d'americans autòctons, a partir del segle XVII els portuguesos, anglosaxons, francesos i holandesos van segrestar al voltant de 60 milions d'africans, dels quals uns 12 milions van arribar vius a Amèrica, on van ser reduïts a l'[[esclavitud]].
Línia 104:
El control directe d'[[Europa]] va començar a decaure el [[4 de juliol]] de [[1776]] amb la [[declaració d'Independència dels Estats Units]] davant la [[Gran Bretanya|corona britànica]], encara que sempre va haver-hi insurreccions i inconformitat per part dels nadius, aquest esdeveniment seria un al·licient més per a l'emancipació de les restants colònies del continent.
 
El procés d'independència a l'[[Amèrica Llatina]] va començar a principis del [[segle XIX]], si bé a mitjan [[segle XVIII]] van començar les primeres revolucions "Comuneres" contra el poder espanyol. Entre elles destaquen els ''Comuneros del Paraguai'', [[1735]] i la Insurrecció dels comuneros en el [[Virregnat de Nova Granada]]. El nom de "comuneros" es deu al lema de José de Antequera i Castro: "''La voluntat del comú és superior a la del propi rei''".<ref>[http://www.bvp.org.py/biblio_htm/quevedo1/indice.htm José de Antequera i Castro]</ref> Si bé els comuneros van ser derrotats originalment (per exemple els del Paraguai en la ''Batalla de Tavapy''), a poc a poc els diferents països sota domini espanyol van obtenir la seva independència.
 
El [[25 de maig]] de [[1809]] amb la Revolució de Chuquisaca es va iniciar la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]] que finalitzaria el [[1824]] amb la [[Batalla d'Ayacucho]]. En finalitzar la mateixa, Espanya havia perdut pràcticament totes les seves colònies a Amèrica, amb excepció de les illes de [[Cuba]] i [[Puerto Rico]].