August von Kotzebue: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24:
Va estudiar a [[Jena]] i [[Duisburg]] i des de la seua infància va donar proves d'una [[vanitat]] tan extraordinària que tot aquell que no l'elogiava prou, esdevenia el seu pitjor enemic. L'any 1779 va estrenar a [[Weimar]] les seues primeres produccions teatrals, el drama ''Charlotte Frank'' i la comèdia ''Die Weiber nach der Mode (Les dónes que segueixen la moda)'', aquesta amb èxit. El 1783 va entrar al servei de [[Rússia]] i l'emperadriu [[Caterina II de Rússia|Caterina II]] el va nomenar governador d'[[Estònia]].
 
L'any 1787 va escriure el seu famós drama ''Misantropia i penediment'', que va triomfar a tot [[Europa]] i que es va representar durant molts anys, malgrat que fou objecte de dures, però justificades crítiques.
 
L'any 1790 va haver de deixar el seu càrrec a causa de problemes de salut i va visitar Weimar on va ser cordialment rebut, però no amb els honors que ell esperava, per la qual cosa va escriure el [[libel]] ''Doctor Bahrdt mit der eisernen Stirn ( Doctor Bahrdt el del cap de ferro) '', que va motivar una vertadera indignació contra ell. Després de residir alguns anys més a Rússia, va tornar a Alemanya l'any 1797 i en passar per [[Viena]] va ser nomenat director del Teatre de la Cort, càrrec que va exercir dos anys, decidint després establir-se a Weimar, però abans va voler tornar a Rússia i va ser detingut a la frontera, sense saber la causa i conduït a [[Sibèria]], si bé sovint s'ha suposat que això va ser una invenció seua, tot i que narra aquest incident amb tota mena de detalls a la seua obra ''Das merkwürdigste Jahr meines Lebens (L'any més estrany de la meva vida)'' (Berlín, 1801). Al cap de poc va rebre l'indult i va ser nomenat director del teatre alemany de [[Sant Petersburg]] i conseller àulic per l'emperador [[Pau I de Rússia|Pau]].
 
L'any 1801 va passar novament a Weimar, però la situació preponderant de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] li molestava i va tramar moltes intrigues contra l'il·lustre poeta, veient-se obligat per fi a abandonar la població.