Catedral de Palerm: diferència entre les revisions

Als pilars que es troben a prop de les entrades nord i sud, hi ha dues monumentals piques d'aigua beneïda, obres escultòriques molt refinades. La del pilar a prop de l'entrada meridional és obra de Domenico Gagini. Té una forma original: la [[pica baptismal]], amb forma de petxina, té a sobre una espècie de [[baldaquí]] amb forma de cúpula. Sobre la cúpula, resta representada la Verge de l'Anunciació, sostinguda per dos baixos relleus, del tipus ''històries'', que representen, cadascun, [[Moisès]] fent rajar l'aigua de la roca i, l'altra, [[Jesús]], que guareix un paralític. L'altra pica, situada al pilar que hi ha davant l'entrada septentrional, és obra dels escultors G. Spatafora i A. Ferraro, realitzada el [[1555]]. També aquí hi ha dos magnífics baixbaixos relleus: el baptisme de Jesús i la benedicció de la font baptismal. També, s'hi repeteix la solució del baldaquí amb cúpula, sobre la qual, hi ha representat l'àngel de l'Anunciació.

Es comença com per l'altra nau, per la primera capella al costat de l'extrem nord del creuer. És una capella famosa pel culte que, antigament, dedicaven els palermitans: la capella de la Verge ''Libera Inferni''. La preciosa estàtua de la [[Verge amb el Nen]] que s'hi troba ha estat atribuïda a [[Francesco Laurana]]. En aquesta capella, hi ha enterrats els arquebisbes Raffaele M. Mormino i Domenico Pignatelli. Els seus sarcòfags són obres modernes, amb els busts dels respectius prelats. Segueix la capella dedicada a [[sant Pere]] i [[santa Àgata]]. L'altra és de diferents marbres, entre aquests, àgata i lapislàtzuli; i a sobre, hi ha un quadre que representa el martiri de santa Àgata (P. Martorana). En aquesta capella, hi ha soterrats el cardenal [[Pietro Gravina]] i l'arquebisbe [[Gaetano Trigona i Parisi]]. Els monuments fúnebres estan coronats per busts dels dos personatges. A continuació, ve la capella de la Immaculada, on l'estàtua de la Verge fou realitzada per famosos argenters palermitans i que, anteriorment, estava a l'església dels [[mercedaris descalços]]. En aquesta capella, hi ha enterrats l'arquebisbe [[Giovanni Battista Naselli]] (m. [[1870]]) i l'arquebisbe [[Ferdinando Pignatelli]]. Seguix la capella de [[Cristina de Pèrsia|santa Cristina]], una de les quatre patrones de Palerm. El quadre que la representa és obra de G. Velasquez. Aquí s'interromp la seqüència de les capelles per la presència de l'atri de l'entrada septentrional. A la capella de [[sant Antoni de Pàdua]], la pintura sobre l'altar, que representa el sant al costat de [[Anastasi de Pèrsia|sant Anastasi]], fou atribuïda, amb dubtes, a dos autors diferents: V. d'Anna i F. Randazzo, mentre que el quadre que representa [[Benet de Núrsia|sant Benet]] és de M. Rossi. En aquesta capella, hi ha soterrat el cardenal arquebisbe [[Michelangelo Celesia]] (m. [[1881]]). Segueix la capella de [[santa Maria dels Àngels]], de la tradició palermitana i, a baix, està representada la [[mort de la Verge]]. Els baixbaixos relleus que adornen l'altar, es creu que procedeixen de la desmuntada tribuna de Gagini. Per últim, al costat de la porta nord de l'església, resta col·locada la capella de la font baptismal. Aquesta última és una obra de principis del segle XIX i té un cert interès per la seva concepció força lliure, encara que de gust neoclàssic. Els seus autors són Filippo i Gaetano Pennino, i és de marbre de Carrara. El pedestal de la font representa ''l'arbre del pecat'', en què es presenta Adam i Eva temptats per la [[serp]]. Sobre l'arbre, hi ha la font baptismal, de forma octogonal i decorada amb baixbaixos relleus d'escenes bíbliques que al·ludeixen o anuncien el significat del posterior baptisme cristià. El quadre de la capella representa el [[baptisme de Jesús]] (Crestadoro).

Al centre del creuer, sota la cúpula de Fuga, hi ha l'altar major, caracteritzat per un frontal portat de l'església de [[sant Cosme i Damià]]. Hi ha dos altars als extrems del creuer. L'altar meridional està dedicat a l'[[Assumpció]], a la qual està dedicada la catedral. Una planxa de marbre, obra d'Antonio Gagini, col·locada sobre l'altar, representa la ''Dormitio Virginis''. La pintura a l'oli és obra de Giuseppe Velasquez. L'altar septentrional està dedicat a un famós crucifix de fusta, del segle XIV, donat a la seu per [[Manfredi Chiaromonte]]. Aquest crucifix de fusta té als peus tres estàtues: les santes Mullers i [[Sant Joan apòstol|sant Joan]]. L'altar, a baix, està decorat amb nou bells requadres de marbre amb baixbaixos relleus que representen diversos episodis de la [[passió de Crist]]. A sobre del crucifix, a la lluneta, una plàstica representació de la figura de [[Déu Pare]] envoltat d'àngels i núvols, que s'inspira, evidentment, en el de la cúpula de la

La capella dedicada a santa Rosalia s'obre en el cantó meridional del creuer. Està coberta per una cúpula i tancada per una artística reixa. L'altar, a la paret del fons, està revestit per un valuós frontal d'argent. Darrere l'altar, es troba el sarcòfag d'argent de santa Rosalia, la principal patrona de la ciutat, molt estimada pels palermitans, que la celebren a meitat de juliol (''Festino''), el [[4 de setembre]], ''dies natalis'' (és a dir, data de la mort terrenal i naixement en la vida eterna) de la santa. A les partes del nord i sud, hi ha dos baixbaixos relleus de [[Valerio Villareale]], del [[1818]], de grans dimensions. A l'ample requadre meridional, està representada santa Rosalia demanant a Jesucrist que deturi l'àngel de la mort que flagel·la la humanitat amb pestilències i carències. A l'altre requadre, es representa la primera gran processió de l'urna de la ''Santuzza'', celebrada el [[15 de juliol]] de [[1624]], amb la participació del cardenal [[Giannettino Doria]], del [[Senat]] de Palerm, de tots els ordes religiosos i gran participació del poble. Ambdues obres, caracteritzades per un relleu contingut i no gaire evidenciat, representen bé el gust estètic del [[Neoclassicisme (arquitectura)|Neoclassicisme]] de la primera meitat del segle XIX, perquè Villareale havia estat alumne del gran Cánova.

A la paret meridional, està ubicada la sepultura del cardenal [[Alessandro Lualdi]] (+[[1937]]). Les restes mortals de la patrona es conserven en la famosa caixa de plata realitzada, el [[1631]], per un grup d'argenters palermitans, en substitució de l'anterior que avui guarda una relíquia de santa Àgata a la capella amb les restes de les altres santes patrones. Aquesta caixa és portada en processó pels carrers de la ciutat cada any, el [[15 de juliol]], en ocasió de les festes en honor de santa Rosalia, per recordar la miraculosa intervenció de la santa que, el [[1624]], lliurà Palerm de la pesta. Aquests episodis són evocats en les dues grans plaques de marbre en baixbaixos relleus de V. Villareale, incrustades a les parets de la capella.