Modes grecs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Modes grecs antics: ajustar puntuació |
m En aquest cas, 'però' porta una coma al davant |
||
Línia 57:
===Modes gregorians (vuit modes)===
Els vuit [[mode gregorià|modes gregorians]] o modes eclesiàstics són una còpia dels vuit tons bizantins i van prendre les seves denominacions dels modes grecs. Els modes medievals eren vuit: quatre anomenats '''modes autèntics'''-dòric, frigi, lidi i mixolídi- i quatre anomenats '''modes plagals''', que s'obtenien desplaçant una quarta més avall dels anteriors i per això es designen amb el mateix nom que els modes autèntics, però amb el prefix hipo («sota», «baix»)-hipodòric, hipofrigi, hipolidi i hipomixolidi.<ref name="Gutiérrez1985">{{ref-llibre|autor=Mariano Pérez Gutiérrez|títol=Diccionario de la música y los músicos|url=http://books.google.cat/books?id=wFoUvcxDVIIC&pg=PA343|consulta= |any=1985|editorial=Ediciones AKAL |isbn=9788470901416 |pàgines=343–}}</ref>
[[Fitxer: The eight musical modes.png|thumb|center|800px|Els vuit modes gregorians. La lletra "f" indica "finalis" (Curtis, 1998).]]
| |||