Margarita Rivière: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 3:
 
== Biografia ==
Els seus interessos professionals es van decantar per l'anàlisi i al interpretació de la [[cultura]], la comunicació contemporània i els fenòmens de massa com la [[moda]], temes sobre els quals hava publicatpublicar més de trenta llibres.
 
A principis dels anys 80 es va interessar en els temes europeus, va cobrir per ''[[El Periódico de Catalunya]]'' la negociació entre Espanya i la Unió Europea i la ratificació de l'entrada espanyola a l'[[OTAN]]. HaVa col·laboratlaborar a ''[[La Vanguardia]]'', en la contraportada de la qual hava realitzatrealitzar una sèrie de quasi sis-centes entrevistes. També ésva ser col·laboradora habitual del diari ''[[El País]]'' i d{{'}}''[[El Correo]]''.
 
Va treballar a [[televisió]] i [[ràdio]], va ser directora a [[Catalunya]] de l'''[[Agència Efe]]'' i hava sigutser autora del projecte de la revista de llibres ''[[Qué leer]]''. Era doctora en [[sociologia]], i en el seu llibre ''La fama. Iconos de la religión mediática'' (2009) analitzà la influència dels [[mitjans de comunicació]] en les formes de vida actuals.
 
Es va interessar pel fenomen de la moda com a sistema comunicatiu definitori de la nostra època. Amb ''Crónicas virtuales'' tancava tancar la trilogia dedicada a analitzar l'abast dels sistemes de la moda, trilogia iniciada amb ''Lo cursi y el poder de la moda'' ([[Premi Espasa d'assaig]], 1992) i que va continuar amb ''La década de la decencia'' ([[Anagrama]], 1995).
 
Al 2007 va ser guardonada amb el premi Trajectòria europeista, que atorga el Patronat Català Pro-europa i la Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.
 
== Obra publicada ==
Alguns dels sus principals llibres sónvan ser: ''El malentendido. Cómo nos educan los medios'' ([[Icaria]], 2003), ''La Décadadécada de la decadencia'', ''Crónicas virtuales'', ''Periodistas'', ''El segundo poder''. Aquests sónvan ser llibres que tenen a veure amb els mitjans de comunicació, en ells defineix el periodisme actualcontemporani com a sistema de socialització decisiu. També hava escritescriure diversos llibres d'assaig i anàlisi sobre problemes relacionats amb la dona; ''El mundo según las mujeres'' ([[El País Aguilar]], 2000), ''El tabú'' ([[Planeta]] 2001, juntament amb [[Clara de Cominges]]), ''La aventura de envejecer'' (Plaza y Janés, 1986), ''Anticonceptivos y control de natalidad'' (La Gaya ciencia, 1977), ''El placer de ser mujer'' (Síntesis, abril 2005), un assaig autobiogràfic. El 2013 va publicar el recull d'entrevistes dels anys vuitanta i noranta ''Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder'', editat a la Universitat de Barcelona.<ref name="cap">{{ref-publicació|cognom=Masó|nom=Sara|títol=Dia a dia|publicació=Capçalera|data=març 2014|pàgines=94|exemplar=163}}</ref>
 
== Referències ==