Història de la Franja de Ponent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un process impulsat per els rectors > un procés impulsat pels rectors
m Corregit: l'Esglèsia, duent > l'Església, duent
Línia 53:
La voluntat de minvar la llengua i cultura de Catalunya es va accelerar el 20 de febrer de [[1712]] a Madrid quan es varen dictar les famoses [[Cronologia de la repressió del català|instruccions secretes als corregidors del territori català]]: ''"Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."''</ref>.
 
Una vegada finalitzada la [[dictadura Franquista]], es va iniciar un procés impulsat pels rectors dels pobles aragonesos que en aquell moment pertanyien a la diòcesi de Lleida, com el de [[Roda d'Isàvena]], i el suport de l'únic bisbe aragonès que ocupava diòcesi aragonesa, amb la creació, en 1980, de la Comissió Central de Límits Diocesans. Finalment, amb moltes dificultats (al bisbe mencionat li va suposar ser allunyat, fora de diòcesi aragonesa), la segregació es va aprovar per l'EsglèsiaEsglésia, duent-se a terme en tres fases, els anys 1955, 1995 i 1998.
 
La persistència del poble catòlic aragonès acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneïtat del Bisbat de Lleida, separant els pobles aragonesos del seu territori per incorporar-se a bisbat situat dins de la seva comunitat autònoma, el nou [[Bisbat de Barbastre-Montsó]] (abans [[Bisbat de Barbastre]]).